26.1.10

e.1 Llengua oral

La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara es parlada a l'oasi de Siwa. Aquesta llengua s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividida en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica com de les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg del segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí.

Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'expansió geogràfica són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria, el rifeny o tarifit, el tamazight i el taixelhit al Marroc i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso.

Els grups més importants es troben:

Al Marroc

Uns 12 milions que equival a més de 40% de la població; els parlants de:

  • Rifenys (Tarifit) al nord. La ciutat de Melilla, d'administració espanyola es troba en territori rifeny.

  • Beràber o Tamazight en sentit estricte -es tracta també del nom global de la llengua – al centre est.

  • Taixelhit al sud-oest.

La meva família són rifenys. Han viscut en aquesta zona durant molts anys, però van traslladar-se a la ciutat per motius de treball. Sinó fos per aquesta causa seguirien vivint allà, perquè hi havia molta naturalesa i tranquil·litat.“

A Algèria

Uns 7 milions, al voltant del 25% de la població; dels parlants de:

Cabilenc (taqbaylit) al nord-est, a la Cabília.

  • Taixawit és un territori septentrional situat una mica al sud-est de la Cabília.

  • Tamzabit, al Mzab, situat al centre nord.

    Els tuaregs

    Hi ha parlants de Tamahaq, tuareg septentrional, i de tamaixeq, tuareg meridional, en una àrea extensa situada a Algèria, Líbia, Nigèria, Burkina Faso i sobretot Níger (uns 500.000 berbefons) i Mali (entre 300 i 400.000) on l'amazig és reconegut com a una de les llengües nacionals.





    A més a més, hi ha nombroses altres illes lingüístiques poblades per aquests parlants a Algèria i algunes també a Mauritània, Tunísia, Líbia i Egipte. Cal tenir en compte, així mateix, les poblacions amazigs desplaçades més o menys recentment dins dels estats on la llengua és autòctona i també en altres països, entre els quals destaca França, on a part de la seva importància social, la seva presencia Berber es manifesta en una notable activitat cultural.


A Líbia hi trobem un grup anomenat Nefusis, personalment no n'hi sentit parlar mai, aquesta ètnia habita en la zones muntanyoses, anomenades Jabal nefusi, en la regió de la Tripolitània. L'olivera, la figuera i la palmera proporcionen els aliments bàsics en aquest entorn semiarid, en el que les reserves d'aigua son limitades. Crien ovelles i cabres de les cabres n'obtenen la llet per proporcionar-lis als nadons al néixer.





Actualment els Nefusis, són musulmans de la secta herètica dels ibadíes, rebutgen l'ortodòxia sunnita i proclamen un puritanisme igualitari. La major importància la rep Al-là i no el seu profeta, de fet les mesquites nefuses no s'orienten cap a la Meca.


Que son els ibadies ?

El moviment ibadí o ibadiyya, és una arrel de la primer dissociació del Islam distinta de la Shi'a i la Suni, i son los jariyies (els salents) amb estat propi.

A més de Líbia, avui dia es poden trobar Ibadies al Magreb i a la Àfrica Oriental:

  • Argèlia

  • Tunisía

  • Muntanyes Nefusa de Líbia

Actualment els Nefusis, són musulmans és la secta herètica dels ibadíes, rebutgen l'ortodòxia sunnita i proclamen un puritanisme igualitari. La major importància la rep Al-là, i no el seu profeta, de fet les mesquites nefuses no s'orienten cap a la Meca.

Les pressions del govern de Líbia, partidari del nacionalisme àrab, la situació de pobresa , han fet que molts joves nefuses (en la seva majoria joves) emigren cap a Trípoli i altres ciutats. El govern libi confia que els berber nefuses, a causa d'aquesta situació, perdin d'identitat cultural a la pròxima generació.

Les investigacions i entrevistes realitzades a experts sobre aquest tema, el Nefusis parlant amb un to semblant al dels imazighen del nord del Marroc”



Cap comentari:

Publica un comentari