26.1.10

e.2 Llengua escrita


L'amazig té un sistema d'escriptura alfabètic propi. El tifinagh, emparentat amb l'alfabet líbic, es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funerals, símbols lúdics). Per poder dominar aquesta escriptura prèviament hem d'entendre molt bé l'alfabet o el tifinagh (en berber).

La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinagh, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina acompanyada d'un ús simbòlic del tifinagh. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.



Pel que fa a la escriptura la meva família només utilitza la llengua oral com la majoria dels amazighen que vivien a les muntanyes, perquè en aquella època no hi havia escoles on poder aprendre a escriure.”


La pronunciació amazig:

Pel que fa a pronunciació l'amazig es caracteritza per un sistema vocàlic reduït des del punt de vista fonològic (/a/ /i/ /u/) però amb una gran diversitat de realitzacions fonètiques per la complexitat dels grups consonàntics possibles i per la presencia de consonants generalment més llargues.

Irezzu (busca, està buscant) Yerzu (ha buscat)

Ikerrez (llaura,està llaurant) Ikerz (ha lliurat)

La principal característica morfològica que el berber comparteix amb les llengües semítiques és que utilitza, a més de l'adjunció de prefixos i sufixos, la possibilitat de modificar la dotació vocàlica i la qualitat de les consonants dels mots per a produir derivats i formes de flexió. Així per a obtenir el plural de la paraula azru “pedra” es canvia el prefix propi del singular a- en i- i la vocal final u, en a: izra. A partir de la forma bàsica del verb sag (comprar) afegint-hi un prefix y- (i) de persona, la vocal interna a- i fent tensa la primera consonant s'obté yessay tercera persona del singular masculí de l'habitual o continuada: (compra, està comprant). Per una consonant tensa podem representar així els canvis:

    Izru (pedra) Izra (pedres)

Sag (comprar) yessay (compra, està comprant)

Un altre tret propi del berber és l'estat d'annexió dels noms que adopten una forma particular darrere de determinades partícules com la conjunció “i” en determinades funcions com pot ser la de complement nominal o la de subjecte en la seva posició marcada del verb.

En aquests exemples podem observar l'alternança de y- i i- amb un mateix valor de tercera persona del singular masculí. No s'ha de tenir en compte la vocal e, que representa una vocal neutra de suport que només s'afegeix per a facilitar la pronunciació dels grups consonàntics.

    Afugnas d agyur (El bou i l'ase) Agyur d ufunas (L'ase i el bou)

Pel que fa a la morfologia verbal, s'organitza a partir de l'expressió de l'aspecte -oposició perfectiu- imperfectiu- habitual de la dels temps:

Uzzeleg (he corregut, vaig córrer)

Ad azzeleg (que corri -jo- , a córrer -jo-)

    Ttazzeleg (corro, estic corrent -habitual, duratiu-)

L'ordre oracional de l'amazig és verb + subjecte + complement, com a molt a (a) si ens hi fixem, tot i que el subjecte, quan és presentat com a referència del que es dirà precedeix molt sovint el verb: com a (b)

a) War teqqar twessart ca i had

No dir vella quelcom a ningú

La vella no diu res a ningú”

b) Tawessart war teqqar ca i had

Vella no dir, qualcom a ningú

La vella no diu res a ningú”

Els adjectius qualificatius i els complements nominals segueixen habitualment el nom complementat.

a) Aydi amezyan

gos petit

"el gos petit"

b) acuwaf n temgart

cabell de dona

"el cabell de la dona"

Es tracta del que s'anomena tematització; un exemple de tematització del complement directe en català el tindríem a la frase per exemple "en Moussa, no l'he vist", en què en Moussa és presentat com a referència del que es dirà a continuació.

    El consonantisme:

En berber o tamazight les oclusives laxes són de fet fricatives. A diferència del que fan alguns autors, hem procurat escriure aquests sons amb la grafia de les oclusives, entenent que en general es pot deixar a regles de lectura la realització fricativa i que és sempre millor utilitzar una forma escrita que vagi en el sentit de la intercomposició entre els berberòfons de diversos orígens. Cal tenir present que la b es llegeix com la del català quan és entre vocals, la t i la d respectivament amb els sons de la z del castellà i de la th de l'anglès en la paraula that, la k amb un so com el de ix del català però sense el seu caràcter sibilant /ç/, la k s'hi confon, la segona com la y , i la g es pronuncia com una w allargada.

/b/ ibawen (flaves), baba (papa)

/t/ tanyart (front), tamgart (dona)

/d/ adef (entrar), fud (genoll)

/k/sken (ensenyar), amkan (lloc)

/g/ argaz (home), ugur (caminar)

/k/ akrab (motxilla)

/g/ tagwrt (porta)

La t i la d mantenen l'articulació oclusiva quan entren en contacte entre elles o darrere d'una n. La m davant de t o de d es pronuncia com una n: a l'exemple següent ho podem apreciar:

Ad tased (vindràs)

Tandint (ciutat)

Gamti (tieta)

Les consonants oclusives tenses, sense veritable oposició amb les corresponents laxes, es pronuncien sovint sense allargar-les particularment. Es poden escriure dobles per a advertir que no s'han pronunciat fricatives:

Itazzel (corre, està corrent)

tidet (veritat)

Hi ha ensordiment, és a dir es produeix quan els sons oclusius orals, fricatius i africats sonors, en diferents contextos, esdevenen sords. És el mateix fenomen que trobem en català: dissabte /pt/. Per altra banda en berber pot afectar també les semivocals w i y, en el següent exemple ho podem veure molt clar:

taqsebt (castell)

ad tased (vindràs)

tawragt (groga)

teganjat (cullera)

tfawt (llum)

a) La l simple és pronunciada generalment com una r:

Awal (paraula)

Twala (vegada)

b) A la ll doble de la grafia, hi correspon un so allargat com en el tj del català:

Yelli (filla)

tamellalt (ou)

c) En algunes zones el grup lt es pot pronunciar amb un so com el de la grafia tx del català:

tamellalt (ou)

weltma (germana)

La r, per la seva banda, tendeix a emmudir-se a final de síl·laba i produeix davant seu un so proper al de la a i una obertura de la l i de la u:

ajer (superar, ésser, ésser més gran)

ahenjir (nen)

tamurt (terra)

Algunes característiques del consonantisme rifeny poden influenciar la pronunciació del català. És el cas de la distribució limitada dels sons de ll i ny. Pel que fa al primer, el fet que no hi sigui en berber es combina amb la influencia de l'espanyol perquè pugui faltar en la pronunciació catalana dels rifenys; i per altra banda, tots dos sons palatals poden ser pronunciats amb dificultat en determinats contextos, per exemple davant de s:

anys, ulls

L'articulació diferent de la s i de la z amb berber i en català pot ser la causa de la confusió d'alguns d'aquests sons i que es pronuncii una z com si fos una j:

posar

La pronunciació rifenya de la l es fa notar de vegades en final de síl·laba, de tal manera que se sent una r:

bal, faldilles


    El gènere dels noms:

Els noms amazics, com els del català, poden ser masculins o femenins, el gènere d'un nom només coincideix amb el de la seva traducció per casualitat.


Són masculins per exemple:

argaz (l'home)

ils (llengua)

uzzal (ferro)

Són femenins:

tamgart (dona)

tsa (fetge)

tili (ombra)

Els gèneres diferents dels noms en berber i en català són l'origen d'algunes confusions en el discurs català dels parlants d'amazic.

a) Si no se les deures

b) té una cotxe

Personalment, al arribar a Catalunya a l'hora de comunicar-me amb les persones, també tenia aquestes confusions. Per exemple en comptes de dir el llibre, utilitzava la per designar el llibre. Avui dia ja no tinc aquestes confusions, però si les tenen la resta de la meva família sobretot la meva mare i els immigrants nouvinguts a Catalunya.

Formes personals:

En català es distingeixen els pronoms autònoms (jo,tu , ell...). L'amazic també adopta aquest sistema de pronoms, amb la particularitat que els cíclics, a mes a mes de formar una unitat amb el verb com fan els del català (portar-la) també s'afixen a les preposicions que els regeixen i a alguns noms per a denotar el posseïdor. A diferencia del català, els pronoms de segona persona distingeixen en una forma de masculí i una de femení.

Els pronoms personals autònoms són els següents:

1a sing necc (jo)

2a sing. m. cek (tu)

2a sing. f. cem (tu)

3a sing. m. netta (ell)

3a sing. f. nettat (ella)

1a pl. neccin (nosaltres)

2a pl. m. kenniw (nosaltres)

2a plu. f. kennimt (vosaltres)

3a plu. m. nitni (ells)

3a pl. f. nitenti (elles)

Aquests pronoms s'utilitzen només, tal com es fa en català, quan es vol insistir en l'element que representen, tant en funció de subjecte com de complement. El grup d'exemples següent il·lustra el seu funcionament com a subjectes i tot seguit donarem exemples del seu comportament com a complements:

a. Netta yerwel zeg umengi

ell yerwel de guerra

"Ella ha fugit de la guerra"

b. Kenniw war tterihem mani

Vosaltres no anar algun lloc

" Vosaltres no aneu a cap lloc"

c. Necc lemmedeg tamazight

Jo aprendre berber

Jo aprenc l'amazig”


Cap comentari:

Publica un comentari