26.1.10

2.2 Festes i celebracions

Els cants dels berbers, entonats dia a dia per les dones al empènyer la pedra del moli i pels homes mentre esquilen els bens o treballen en les feines del camp, suplantaven sovint als gestos del treball, però més enllà d'aquesta expressió pràcticament utilitària i que remet a una coreografia rudimentària, la música, com a forma acústica, participa en valors ideològics, humans i socials que només un enfocament etnològic és capaç de treure a la llum.

El seu principal estímul és la festa, es a dir una festa regida també pel cicle de les estacions que no es rep sense poesia, cants, danses i tambors, i que expressa a la seva manera l'absoluta necessitat d'estar junts.

Quina diferencia entre la musica berber i la musica àrab ?

A diferència de la música àrab, no existeix en una forma “culta” o com és el nostre cas, no és construeix segons uns principis teòrics dictats pels entesos. El marc natural és una vida camperola on els aspectes sagrats i profans estan estretament lligats, on la tècnica es confon amb el ritual, la creença amb l'acústica on la memòria i la creació de signe d'un ordre comú.

Com eren les festes del berbers que vivien a la muntanya del Rif?

Les festes de la muntanya es poden veure precisament com una exaltació d'aquesta necessitat, boniques i de gran atractiu visual, constitueixen un espectacle global que gira tot l'entorn a la pràctica de la música. I també a la inversa, una interpretació musical malmesa. No només indica que la musica ha estat mal executada sinó que apunta, a més, a la idea força alarmant que en realitat, la festa no ha tingut lloc. Això comporta conseqüències immediates: humilia greument a qui estava encarregat de l'organització.






Aquesta música poderosa i densa que incita a la participació és la forma sonora d'una manera d'expressió col·lectiva rigorosament formalitzant i que sembla haver-se convertit en una especialitat dels berbers de les muntanyes. Però segons la meva àvia, Mamma Nyinssi no es tracta únicament d'això. Sinó que la música transmet, a més, un sentit que el cos i la musica expressen en la dansa i que queda confirmat. De tal manera que les estructures melòdiques, rítmiques i formals només adquireixen el seu significat autèntic en el marc d'activitats comunes i de ritmes que cal interpretar en tota la seva complexitat”























Cap comentari:

Publica un comentari