26.1.10

4.3 L'emigració

Causes de les emigracions berbers cap a les ciutats:
  • Millorar la forma de la vida
  • Per les males collites.
  • Falta de feina.
  • Agricultura insuficient.
  • Trobar un lloc millor.
  • Per les condicions de vida.

L'emigració interior en el cas dels meus familiars:

“Els meus familiars van emigrar cap a la ciutat, concretament a Al Aroui (Nador). El motiu del desplaçament fou per millorar les condicions de vida i trobar un lloc millor. Al realitzar l'emigració cap a la ciutat a molts els va ser difícil de deixar aquella muntanya que els havia vist créixer al llarg de la seva infantesa”
“Un cop ja instal·lats, poc a poc, van anar adaptant-se al nou poble. En un primer moment tot és diferent perquè es troba a faltar el lloc on vivies anteriorment i òbviament als familiars i amics. En fi, és molt trist emigrar i deixar tots els records endarrere".










L'emigració exterior:

"El meu avi Moukhtar Kattoufi va haver d'emigrar cap a França, deixant enrere l'esposa i 5 fills. “És molt dur al arribar a un país que no has estat mai. A mi, em va costar molt adaptar-me perquè el meu cap només pensava el que havia deixat: familiars i sobretot els meus 5 fills, que per a ells foren anys molt tristos. La cosa va canviar quan vaig trobar feina. Al guanyar diners, la meitat del sou els hi vaig enviar cap a Aroui (Nador)”

La presència amazigha a Europa ha sigut molt rellevant. Generalment a França; la fase més important d'aquesta immigració comença ja a finals del segle passat després de la insurrecció del 1871 a Algèria. Fins a l'any 1945 la gran majoria de la immigració d'origen algerià era cabilenca i es pot avaluar en desenes de milers de persones. La immigració provinent del nord d'Àfrica compta amb percentatges importants de població de llengua berber i també d'Àrab. Actualment hi ha un milió d'amazigs (la majoria d'ells provenen del nord d'Àfrica).

Aquesta gran massa d'amazighòfons es concentra sobretot a París, a Provença i a les zones del nord vinculades amb l'àrea neerlandesa (Lille).

Els familiars dels meus avis per part de la meva mare van seguir el mateix trajecte, és a dir emigrar a Europa especialment a Catalunya, França i Països Baixos, en el mapa mostrat a continuació es pot apreciar el llarg recorregut. Els llargs desplaçaments realitzats des del nord d'Àfrica (Nador) són per motius econòmics, ja que les zones on vivien eren pràcticament pobres.



Després de la independència d’Algèria, es produeix l’emigració i s’expandeix per diversos països

europeus: Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i més tard, amb la imposició dels visats i les restriccions polítiques a la immigració, aquesta es desplaça a Itàlia i al conjunt de l'Estat espanyol. Aquest fenomen migratori, es presenta en dos fases:

  • La primera fase: s'ha produït una immigració d'homes de mitjana edat, casats i no casats, la majoria sense estudis i d'origen rural, aquestes característiques canvien amb el temps.

    En aquesta fase destaco el meu pare ja que, al emigrar estava casat amb la meva mare i tenia com a objectiu arribar a Catalunya perquè hi havia diverses feines. Al instal·lar-se i treballar envià diners per satisfer les nostres necessitats.”

  • La segona fase: L'estabilització de la població immigrada comporta l'arribada de població femenina; i una onada més recent és composta de població jove i en general amb estudis (que van des dels primaris als universitaris).

En aquesta segona fase, està molt lligada quan el meu oncle va emigrar a França tenint estudis primaris; al arribar allà va finalitzar els seus estudis”

L'aparició de la cançó moderna amazigha i més tard de les primeres realitzacions cinematogràfiques ha estat possible gràcies a la concentració de la població amazigha originària de Cabília i del Sus a la regió de París. Per altra banda, els avenços han estat més importants al llarg dels darrers decennis, ja que és especialment remarcable, per exemple, l'expansió de la prova facultativa de la llengua amazigha a l'examen de Bac francès, que ha tingut una participació positiva: d'unes desenes de participants als anys 70 des de llavors s'ha passat a xifres que sobrepassen el miler anual els anys 90. En el camp de la recerca a més d'animar cursos dels tres cicles universitaris amb ensenyaments de nivell universitari de llengua amazigha des de 1981.

Quants immigrants hi ha a Catalunya?

Pel que fa al nombre de marroquins immigrants al conjunt dels Països Catalans és difícil de conèixer amb certesa degut que la població regularitzada és una part força reduïda de població realment existent (segons l'estudi MAC 20%). Aquesta xifra global de marroquins als Països Catalans es podria avaluar en unes 120.000 persones i d'acord amb les proporcions parcials conegudes, és pot dir que almenys una meitat d'aquesta població és formada per rifenys, de llengua amazigha, és a dir unes 60.000 persones, de les quals unes 40.000 són procedents d'una mateixa regió, la de Nador. La població immigrada era a principis dels anys 90 majoritariàment.

masculina en un 79%. Al arribar treballava en feines no-qualificades de la industria i la construcció (un 52%), de l'agricultura (un 29%) i dels serveis (18%). Aquesta massa es troba en comarques i poblacions concretes, a part de les grans capitals com Barcelona i València, però cal assenyalar les zones més importants com en els nuclis de Baix Llobregat (amb la població de Viladecans com lloc de màxima concentració), el Baix Empordà (a Palafrugell), Osona (la vila de Manlleu) i el Maresme (sobretot Mataró).

"Quan al meu pare se li pregunta, per què vas emigrar a Catalunya i no a un altra comunitat? Doncs òbviament respon: “perquè a Catalunya hi havia molta feina i per la gran concentració de berbers. El meu pare al arribar aquí era analfabet perquè durant la seva infància no hi havia escoles a la regió del Rif. Va ser contractat per treballar al camp i els diners que guanyava els enviava al Marroc, a la meva família, com la majoria dels homes casats.”

Amb els papers regularitzats i l'estabilitat laboral i social, la situació de la població immigrada millora i es comencen a desenvolupar activitats col·lectives. Les més generals van destinades a objectius religiosos, amb la construcció de mesquites a Vic i Manlleu, més endavant es desenvolupen les activitats culturals i també apareixen manifestacions de la consciència de l'amazighitat: especialment entre la població més jove”

Perquè els imazighen immigren a Catalunya?

Catalunya és actualment la comunitat, preferida pels amazigs per damunt d'altres zones de l'Estat espanyol per la seva capacitat d'oferir llocs de treball, però per altra banda també per el seu acolliment i pels sentiments identitaris que inspira i revela en els imazighen, ja que aquesta comunitat se sent que la llengua (el tamazight) és el català del Marroc. La defensa dels drets lingüístics i culturals dels catalans és un element de referència per als amazigs conscients de la seva identitat.

Pel que fa a la joventut cal esmentar la situació de les noies que veuen sovint en el reconeixement de la identitat amazigha una possibilitat d'escapar de la repressió que pateix la dona en general en la societat musulmana tradicional dels país d'origen. La defensa de l'imazighitat per a les noies que viuen en una societat moderna com la catalana es mostra per elles com un instrument que els permet mantenir els seus drets com a persones sense perdre les arrels de la llengua i la cultura dels seus pares.




Cap comentari:

Publica un comentari