La cultura berber és mil·lenària i de difícil origen. Compte amb més de 300 dialectes. És una llengua oral amb més de 2.500 anys. Té el seu propi sistema d'escriptura anomenat "líbic-berber", encara que actualment només és utilitzat pels Tuaregs. És pot relacionar amb els sistema dels egipcis per la similitud d'alguns signes jeroglífics que són comuns.
Per tant, la immigració no fou la causa del canvi en la cultura. La llengua berber es parlava en tot el nord d'Àfrica: des de les Illes Canàries fins al Oasis de Siwa (Egipte) i des de les costes mediterrànies fins a Mali i Níger. La ruptura entre Imazighen i el llenguatge egipci antic podria ser degut al fet de que l'egipci antic no ha sigut desxifrat, ja que segons els experts tenen els seu propi sistema de traducció.
Tant a nivell oral com , sobretot, a nivell escrit actualment la llengua berber és una llengua sotmesa a la marginació.
Les causes de la marginació de la llengua berber:
- Es considera minoritària respecte a altres.
- És una llengua parlada majoritàriament en zones rurals.
- És una llengua molt dialectitzada.
- No és una llengua reconeguda per altres estats on es parla.
- No ha sigut sotmesa a un procés de codificació, sobretot pel que fa al llenguatge escrit.
Pel que fa a les dificultades de la planificació lingüística:
- Reivindicació de lo berber a partir dels anys 70, que va no va ser acceptada.
- La comunicació escrita planteja molts problemes.
- Al desenvolupar-se la llengua sobretot en l'àmbit rural necessita adaptar-se a la vida moderna.
- Molt dialectitzada encara que es distingeixin tres grups no comprensibles entre si.
Swasa: al sud-oest.
Bàrber o Imazighen: al sud central.
Rawafa: rifenys del nord.
La llengua berber no forma part de les institucions escolars ni educatives; priva al menor d'educar-se en la seva llengua materna, això provoca un major fracàs escolar.
No és una llengua administrativa, i això produeix prejudicis sobre aquells que desconeixen la llengua del Estat i sobre la llengua que utilitzen.
No s'utilitza en institucions judicials.
La llengua amazigha en el context històric de l'emigració als països catalans:
“Quan els meus avantpassats emigraren a la ciutat, concretament a Nador (Mont Aruit), en un primer moment hi havia feina, però a mesura que va amar passant el temps va començar a reduir-se. Els camps quedaren en sequera, l'única solució era emigrar cap a Europa. En el cas de la meva família, el meu avi va aconseguir un visat des d'Algèria per marxar a França, ja que recordem que Algèria era colònia francesa. Al marxa va deixar tot la família: la dona i els fills.”
“L'objectiu era arribar i treballar i enviar diners a la família. Afirmativament ho va aconseguir, va enviar diners per mantenir la seva dona, els seus fills i va comprar terres. Aquestes terres les van mantenir els fills; cultivaren diferents productes alimentaris per després posar-los en venda al mercat. Durant un temps treballant a Chaunny (sud de França) va aconseguir un contracte per a donar feina al meu pare.”
Quina llengua fan servir per la comunicació amb els altres ?
Pel que fa a la llengua utilitzada pels amazighs en els seus contactes, cal assenyalar que existeix una tendència a servir-se de l'espanyol. Això és degut tant a qüestions d'ordre sociolingüístic, que marquen la llengua espanyola com el codi que encara compta amb més utilitat d'ús, com al fet que la població immigrada del Rif parteix amb nocions d'espanyol heretades del passat colonial general i mantingudes pel contacte amb les àrees colonials actuals.
“Tots els meus familiars residents a Catalunya per comunicar-se amb la gent d'aquí ho fan amb castellà, perquè la zona de procedència era colònia espanyola i parteix amb nocions d'espanyol. Però la comunicació dels infants amb la població autòctona es fa en català”
Per altra banda existeix entre els adults una certa dificultat per a millorar el nivell de la llengua: manca de cursos, mínims de relació amb la població autòctona ja que sovint l'activitat quotidiana es limita a la feina i a la compra. La pròpia sobrevaloració de creure's en una edat no apta per a l'aprenentatge etc. Aquest fet canvia molt en la població més jove.
L'amazic s'ensenya a Catalunya?
A les universitats es fan cursos d'aquesta llengua especialment a la UAB (des de 1993) i també a la Universitat Catalana d'Estiu s'hi fan cursos de la llengua i cultura amazighes. La sensibilització respecte a aquesta realitat cultural i lingüística ha esdevingut també creixent als Països Catalans al llarg dels anys. Amb tot, l'estatus social i polític de la llengua amazigha no ha experimentat cap canvi ja que les ideologies lingüístiques en vigor no han evolucionat, així mentre els sectors més dinàmics de la immigració amazigha propugnen una política lingüística que promovent el caràcter de llengua social del català permeti alhora la conservació i el desenvolupament de la llengua amazigha. La ideologia política oficial en qüestions lingüístiques es troba ancorada en plantejament geolingüístiques espanyol-català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada