tag:blogger.com,1999:blog-17353338436506321002024-02-19T03:22:47.037-08:00Els meus avantpassats berbersTreball de recerca de batxillerat 2009/10Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-75252390204532291132010-01-26T08:30:00.000-08:002011-04-04T07:04:43.792-07:00Agraïments<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxbqHBhRuzzhhXEKWWB-18SwT0ob7YAwV4NgxynYIT9wXpkM19Zc0vU_Ik75i2hB6-qu8kwRO5o5kBWKaiFHOov9bH-o72kpG6DlQ9rVndoPrU0wF8OtQmjfQKhgJEVMUCDhtvWV_-I1Y/s400/camellos+en+el+sahara.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxbqHBhRuzzhhXEKWWB-18SwT0ob7YAwV4NgxynYIT9wXpkM19Zc0vU_Ik75i2hB6-qu8kwRO5o5kBWKaiFHOov9bH-o72kpG6DlQ9rVndoPrU0wF8OtQmjfQKhgJEVMUCDhtvWV_-I1Y/s400/camellos+en+el+sahara.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Tot aquest projecte no hauria estat possible sense l'ajuda de la meva tutora del treball, per tant vull agrair l'extrema disponibilitat de Maria Àngels Ferrer que a respost a les meves consultes, que ha llegit el treball i ha fet aportacions valuoses i correccions importants.<br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">I agreixo de tot cor a Maria Tió Coma, m'ha fet diverses observacions particularment útils en els apartats i per tant li estic molt agraït.<br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Agreixo també als meus familiars en el cas del meu avi Moukhtar Kattoufi, el meu oncle Mhamed Kattoufi, el meu cosí Driss el Hannoufi i finalment al professor d'arab Mohamed.</span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; " align="justify"><span style="font-size: 21px; line-height: 24px;"><object width="480" height="390"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/smHcmsTbf8A?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/smHcmsTbf8A?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="390"></embed></object></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-67385826194982224292010-01-26T08:29:00.000-08:002011-04-04T07:11:01.200-07:00Justificació<p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0; font-family: verdana;" align="justify"> <span style=";font-size:130%;">Quan tenia vuit anys vaig emprendre un viatge cap a un món desconegut per a mi. Vaig deixar la terra on havia viscut durant aquells anys, Arouit un poblet pertanyent a Nador, i juntament amb els meus pares i germans vam venir a viure aquí a Sant Llorenç d'Hortons. Vam deixar enrere familiars, amics i una terra que ens deia qui érem nosaltres. No només era el lloc on vivíem, sinó que també ens feia saber d’on proveníem i cap a on ens dirigíem.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0; font-family: verdana;" align="justify"> <span style=";font-size:130%;">En arribar a Catalunya em vaig sentir sol, sense tenir una identitat clara. Havia perdut tot el que era més important per a mi i no tenia cap referent al que poder-me agafar. Un nen amb vuit anys té inquietuds sobre els seus orígens; ja sigui català com berber. Algunes de les preguntes que m'he fet al llarg d'aquests anys, aquí a Catalunya, són qui eren els meus avantpassats, per què vam emigrar, qui sóc jo en un país que m'ha adoptat i m'ha fet créixer, però que jo no sento com a casa meva o si mai podré tornar a Arouit. Aquestes són només algunes de les preguntes que m'han anat passant pel cap durant aquests anys. Com que tenia moltes preguntes sense resposta he decidit fer el treball de recerca intentant descobrir realment les tradicions, costums i formes de viure del poble d'on pertanyo.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style=";font-size:130%;">Al llarg de l'elaboració del treball la meva família, alguns dels quals actualment encara viuen a Arouit, m'han ajudat a entendre i descobrir sobre els orígens i costums berbers. Al llarg del treball es poden observar les seves aportacions ja que els fragments reproduïts per ells estan marcats amb cursiva.</span></p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style=";font-size:130%;"><br /></span></p><p style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; " align="justify"><span style="font-size: 21px; line-height: 24px;"><object width="480" height="390"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/CfzJJadT8gw?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/CfzJJadT8gw?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="390"></embed></object></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style=";font-size:130%;"><br /></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-13173459661334395072010-01-26T08:28:00.000-08:002010-01-26T23:40:30.818-08:001. Breu història sobre els berbers<p style="line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La població africana preneolítica (entre 7000-3000 a.C) ha sigut classificada en cinc grups ètnics. Els hamites (poble que parlava llengües hamites), en les costes mediterrànies i el mar Roig, eren un poble de pell blanca que posteriorment, segons alguns autors, es va subdividir en dos: els imazighen i els egipcis. Els imazighen eren una minoria, en general pastors i agricultors, situats al </span><a href="http://tamazghacatalunya.files.wordpress.com/2008/02/mapa.jpg"><span style="font-size:130%;">nord d'Àfr</span><span style="font-size:130%;">ica </span></a><span style="font-size:130%;">a un nivell cultural paleolític. Mentre que, la resta dels altres pobles del mediterrani evolucionaven en cultures de bronze i de ferro.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Fa mil anys a. C els fenicis no van trobar una cultura neolítica típica de l'Edat de pedra al Magreb, sinó una sèrie d'organitzacions; els estats numídics que es van estendre des de Tunísia fins a les Illes Canàries. Els fenicis van fundar Cartago (Tunis), però foren envaïts pels romans l'any 164 a . C. Aquests van deixar, el rei Berber numídic Massinis a Tunis, a més de 2,5 milions de berbers a la resta del nord d'Àfrica.</span></p> <p class="first-line-indent" style="text-indent: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">L'any 111 a. C el rei berber Yugurta va provocar la guerra contra Roma i finalment va perdre el nord d'Àfrica i els romans van obtenir aquest a imperi.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Durant el segle setè d. C el poble musulmà va arribar des de la Península Aràbica, “el mig Orient” i va envair el nord d'Àfrica. En aquesta invasió van ser reclutats molts exèrcits berbers per després envair i establir-se a Espanya l'any 1492. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">El nom "Berber" ve del nom amb què eren designats pels romans, bàrbars. La història del poble berber a l'Àfrica Nord és extensa i diversa. Els seus avantpassats més antics es van establir a l'est d'Egipte. Són molts els testimonis de textos grecs, romans i fenicis que fan esment d'aquest antic poble. En realitat, Berber és un nom genèric donat a nombrosos grups ètnics heterogenis que comparteixen pràctiques culturals, polítiques, i econòmiques similars. L'Arabització del poble berber va passar en tres fases. La primera fase era el contacte inicial amb els invasors àrabs, el setè segle. La segona fase va començar amb l'arribada dels Beduïns al segle onzè. La tercera fase d'Arabització, que va tenir lloc entre als segles quinzè i dissetè, va ser accelerada per l'arribada de refugiats d'Andalusia. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-size:100%;"> </span> </p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-67907570868062064112010-01-26T08:27:00.000-08:002011-04-22T13:06:19.223-07:002. Pràctiques culturals<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:Tahoma,sans-serif;"><span><span style="font-family: verdana; "><span class="Apple-style-span"><b>La meva cultura està plena de costums i tradicions pròpies i originals. No hem d'oblidar que antigament van viure més de vuit segles Àl-Andalus i això va provocar que al seu retorn a Àfrica importaren tradicions i cultures de difícil assimilació a les cultures autòctones.</b></span><br /></span><br /></span></span><div style="text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family:Tahoma,sans-serif;"><span style="font-size:85%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0k1tI5ZgdHg&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/0k1tI5ZgdHg&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></span><br /></div><span style="font-family:Tahoma,sans-serif;"><span style="font-size:85%;"><br /></span></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-23659781439994179832010-01-26T08:26:00.000-08:002010-01-26T04:15:54.852-08:002.1 Creences i religió<p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Els berbers creien en les forces de la natura. L'aigua era l'element fonamental dels rituals perquè era venerada i sagrada en totes les seves manifestacions: fonts, rius i pluges. Eren habituals les pràctiques de ritus sobre rius per a la guarició de les malalties, adoraven els astres, especialment la lluna i el sol. El sacrifici dels animals era un ritual fonamental en la seva religió; s'han trobat imatges d'alguns animals com l'àries i el brau que representaven la força de la fecunditat, en monumentals funeraris i muntanyes. Aquesta pràctica persisteix també fins avui en dia. Els berbers eren unificadors i adoraven molts déus, les inscripcions antigues ens transmeten alguns de la manera següent:</span></p> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><a name="DDE_LINK"></a></span> <span style="font-size:130%;"><b>Illu i Thililua:</b> són els déus de les aigües. Els noms procedeixen de lilu, que significa aigua, i de slil o lil, que en amazic modern significa netejar.</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>Africà</b>: era una deessa amb un cap de lleó que portava la pell d'elefant.</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>Bocax i Ifru:</b> són els déus de les muntanyes. La paraula ifru/ ifri vol dir amagar i en berber modern gruta.</span></p> </li></ul> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">També hi havia altres déus i deesses com ara: Macurtam, Miunam, Vihinam, Virsissima, Macurgum, Matilam i Bronchor.</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;"><i>Actualment no adorem a diversos déus sinó, només a un sol Deu (monoteistes) que és Al-alà i per tant tots els berbers foren convertits al islam, a causa de la invasió musulmana al segle V. Tenim el deure de anar a la mesquita els divendres per resar i resar 5 cops al dia. Per altra banda també practiquem el ramadà i celebrem la festa del xai. I el nostre llibre sagrat és l'alcorà”</i></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><b>Què és l'alcorà (<i>al-Qur'ān) ?</i></b></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">És el llibre sagrat del Islam, com per exemple la bíblia pels cristians. Aquest llibre conté la paraula de Deu (Al·là) revelada al profeta Mahoma (Muhammad) per mitjà de l'àngel Gabriel (Jibril), fou el primer llibre escrit en àrab. Tot gira al voltant del <i>tawhid</i> o prinicipi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la formula <i>La ilaha illa Llahu </i><span style="font-style: normal;">(no hi ha res més divinitat que Déu) i fins i tot </span><i>La ilaha illahu </i><span style="font-style: normal;">(no hi ha més divinitat que Ell). Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica.</span></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;"><i>Actualment no adorem a diversos déus sinó, només a un sol Deu (monoteistes) que és Al-alà i per tant tots els berbers foren convertits al islam, a causa de la invasió musulmana al segle V. Tenim el deure de anar a la mesquita els divendres per resar i resar 5 cops al dia. Per altra banda també practiquem el ramadà i celebrem la festa del xai. I el nostre llibre sagrat és l'alcorà”</i></span></p><span style="font-size:130%;"><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/u9n7NGSuGEk&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/u9n7NGSuGEk&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></span></div><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span><h1 class="western" style="line-height: 150%; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Què és el ramadà ?</span></h1> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">El ramadà és una tradició musulmana que ha de celebrar-se cada any al novè mes del calendari lunar. Consisteix en una sèrie de sacrificis en honor a Al·là. Tant els homes com les dones han de realitzar el dejú i deixar de tenir relacions sexuals des de la sortida del sol fins al ocàs. També han de deixar de fumar i de perfumar-se (només de dia).</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">En general, es deixa de realitzar totes aquestes activitats perquè Al·là així ho va ordenar. D'aquesta manera es pot desenvolupar la voluntat de lluitar contra la set, la gana i les necessitats sexuals, demostrant-li felicitat a Deu e intentant convertir-se en bones persones, amb una major moral.</span></p><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/x5yQXCrHQoo&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/x5yQXCrHQoo&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></span></div><span style="font-size:130%;"><br /><br /><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><br /></span></div>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-87979113527606707202010-01-26T08:25:00.000-08:002010-01-26T04:16:42.190-08:002.2 Festes i celebracions<p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Els cants dels berbers, entonats dia a dia per les dones al empènyer la pedra del moli i pels homes mentre esquilen els bens o treballen en les feines del camp, suplantaven sovint als gestos del treball, però més enllà d'aquesta expressió pràcticament utilitària i que remet a una coreografia rudimentària, la música, com a forma acústica, participa en valors ideològics, humans i socials que només un enfocament etnològic és capaç de treure a la llum.</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana; text-align: justify;"><span style="font-size:130%;">El seu principal estímul és la festa, es a dir una festa regida també pel cicle de les estacions que no es rep sense poesia, cants, danses i tambors, i que expressa a la seva manera l'absoluta necessitat d'estar junts.</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>Quina diferencia entre la musica berber i la musica àrab ?</b></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">A diferència de la música àrab, no existeix en una forma “culta” o com és el nostre cas, no és construeix segons uns principis teòrics dictats pels entesos. El marc natural és una vida camperola on els aspectes sagrats i profans estan estretament lligats, on la tècnica es confon amb el ritual, la creença amb l'acústica on la memòria i la creació de signe d'un ordre comú.</span></p> <p style="line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>Com eren les festes del berbers que vivien a la muntanya del Rif?</b></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Les festes de la muntanya es poden veure precisament com una exaltació d'aquesta necessitat, boniques i de gran atractiu visual, constitueixen un espectacle global que gira tot l'entorn a la pràctica de la música. I també a la inversa, una interpretació musical malmesa. No només indica que la musica ha estat mal executada sinó que apunta, a més, a la idea força alarmant que en realitat, la festa no ha tingut lloc. Això comporta conseqüències immediates: humilia greument a qui estava encarregat de l'organització.</span></p><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vsEPB141DAM&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/vsEPB141DAM&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></span></div><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; page-break-before: always; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;font-size:130%;" >“<i>Aquesta música poderosa i densa que incita a la participació és la forma sonora d'una manera d'expressió col·lectiva rigorosament formalitzant i que sembla haver-se convertit en una especialitat dels berbers de les muntanyes. Però segons la meva àvia, Mamma Nyinssi no es tracta únicament d'això. Sinó que la música transmet, a més, un sentit que el cos i la musica expressen en la dansa i que queda confirmat. De tal manera que les estructures melòdiques, rítmiques i formals només adquireixen el seu significat autèntic en el marc d'activitats comunes i de ritmes que cal interpretar en tota la seva complexitat”</i></span></p><span style="font-size:130%;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="text-decoration: underline; font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><br /></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-43226725242668341592010-01-26T08:24:00.000-08:002010-01-26T04:55:09.276-08:00a) Casaments<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1IzYNQ7BG1418x442g0Z4y2H-TVotCoDJS74Eol_2MVJ-fcn7UwwEh6iU8Or581Xs-UnxXPhyphenhyphenXn6hIdusWfCP6TyOryevpF1m8lqGxOHH-OSWN67Zb_kXrb2RnYVkdpWbwY3hdSJA0dU/s320/tr.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1IzYNQ7BG1418x442g0Z4y2H-TVotCoDJS74Eol_2MVJ-fcn7UwwEh6iU8Or581Xs-UnxXPhyphenhyphenXn6hIdusWfCP6TyOryevpF1m8lqGxOHH-OSWN67Zb_kXrb2RnYVkdpWbwY3hdSJA0dU/s320/tr.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ></span><p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Els casament antigament, tenien una durada de 4 dies seguits de festes.</span></span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">a) El primer dia del casament (Rhani hamzyan ) henna petit, es reuneixen solament els familiars del nuvi a un sopar. Al acabar de sopar tots comencen a ballar amb música tradicional amazigia.</span></span></p><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">b) El segon dia, al migdia, els familiars del nuvi van a dinar a casa de la núvia excepte el nuvi que s'ha de quedar a casa com mana la tradició.</span></span></p><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Quan els pares del nuvi tornen a casa, conviden familiars, veïns i amics del poble a un sopar. Al acabar el sopar la germana del nuvi barreja la henna amb aigua i la posa al centre de la mà dreta del nuvi i tots els convidats. Al acabar de posar la henna a tots els convidats tothom comença a ballar música tradicional berber fins a la matinada.</span></span></p><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">c) El tercer dia els berbers l'anomenem (Rhani amakran) gran henna, en que el nuvi convida a tots els veïns, amics i familiars a dinar. Al finalitzar el dinar, tots els convidats acompanyen al nuvi, que va a cavall, a buscar la novia. Quan arriba a casa de la novia, puja per fer-la baixar agafada de la mà. Al arribar a casa del nuvi, aquest ofereix un gran sopar on assisteixen amics, familiars de la novia i veïns i tampoc no hi falten grups de músics. La festa dura tota la nit; aquella nit els nuvis no dormen junts sinó cadascú en una habitació diferent.</span></span></p><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">d) Finalment, el quart dia anomenat (Rchzu), els casats s'asseuen junts en una habitació on serveixen te a les dones que venen amb un regal o diners a la ma. El més curiós és que està prohibida l'entrada d'homes excepte el nuvi . Així ho marca la tradició.<br /></span></span></p><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Al arribar la nit, els nuvis dormen junts. El marit comprova si la seva dona és verge. Si ho és, surt al balcó i tira dos petars, ho comunica als pares i a algú pròxim. Una noia berber, ha de mantenir-se verge fins a l'edat de casar-se.</span></span></p><div style="text-align: justify; font-style: italic;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Actualment es conserva molt poca cosa d'aquests 4 dies festius. Per exemple, antigament els</span><span style="font-size:130%;"> pares del nuvi triaven la novia adequada pel seu fill sense que els dos mantinguessin cap mena de relació anteriorment. Actualment s'ha perdut aquesta manera de casar dos persones. Avui dia qui decideix és el propi fill, com succeïx actualment als països de l'occident. És a dir, passar una temporada sent novios i després casar-se. </span></div> <h1 class="western" face="verdana" style="font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana; font-style: italic;" align="justify"> </h1> <p style="font-weight: normal; line-height: 150%; font-style: italic;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Segons les meves investigacions, el que s'ha perdut també és la part en què el nuvi comprova si la novia és verge o no. Actualment el nuvi no llença dos petards, sinó que ho comunica a un familiar pròxim com pot ser un oncle o un germà, però mai ho ha de comunicar al pare o mare per respecte.</span></span><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Abans he esmentat que antigament la festa durava 4 dies, doncs avui dia només dura tres.</span></span></p><p style="font-weight: normal; line-height: 150%; font-style: italic;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Els nuvis no dormien junts fins al quart dia, això s'ha perdut completament. Des del meu punt de vista, crec que poc a poc la tradició de casar-se dels imazighen es va perdent.</span></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-67396492125475887662010-01-26T08:23:00.000-08:002010-01-26T05:00:00.869-08:00b) Els naixaments<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwEXdHCjO53KBmz9dbE1izdl_f_G4wWtwU2qE7-wJt-qUj7MOudRhEjsQjvVjZ-T1RB_QWsQrbpFyR2NM2M9iFf1XFo2rblxJvT9VeTVlv5bS5omiz5qJ3OpQ9qoOJeTSUmSq6TH7zHMU/s320/bim_1167-todragorge-trail-berber.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwEXdHCjO53KBmz9dbE1izdl_f_G4wWtwU2qE7-wJt-qUj7MOudRhEjsQjvVjZ-T1RB_QWsQrbpFyR2NM2M9iFf1XFo2rblxJvT9VeTVlv5bS5omiz5qJ3OpQ9qoOJeTSUmSq6TH7zHMU/s320/bim_1167-todragorge-trail-berber.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Al néixer un nadó per tradició no se li posa nom fins arribar al setè dia. També organitzen una festa en què conviden familiars i amics. Quan la dona embarassada està a punt de tenir el nen/a està prohibit que un home s'acosti per ajudar-la a donar llum. Només tenen dret les dones com ara la mare del marit, germana o un familiar pròxim. </span></div><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> </p> <div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><i>En la regió on vivíem no hi havia hospitals, per tant, els parts es realitzaven a la casa pròpia. Actualment quan una dona està embarassada sí que acudeix a l'hospital. En canvi, als països occidentals quan una dona està embarassada un home pot ajudar-la durant el part. Quan el nado neix se'l nombra al moment, no com els berbers que esperen un setmana. Tot i que si neix un nadó berber en un hospital la llei obliga a posar-li un nom el mateix dia, perdent-se d'aquesta manera la tradició. </i></span></div><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> </p> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-family:Tahoma,sans-serif;"><span style="font-size:85%;"><br /></span></span> </p> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-family:Tahoma,sans-serif;"><span style="font-size:85%;"><i><br /></i></span></span> </p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-23414030989295173612010-01-26T08:22:00.000-08:002010-01-26T07:12:26.283-08:00<span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >c) La festa del xai<br /><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">És la festa que celebren els musulmans després d'acabar el ramadà, segons explica la tradició cada família ha de sacrificar un xai per commemorar el sacrifici d'Abraham. L'Antic Testament diu que Al·là li va proposar a Abraham que matés el seu fill per provar la seva lleialtat. Quan aquest es disposava a fer-ho Déu va intervenir i li va proposar que matés un xai en lloc de degollar el seu fill.<br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br />Quan se celebra la festa del xai ?<br /><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">La Festa del xai, també coneguda com la Festa del Sacrifici o la Gran Festa, és una de les diades mes assenyalades dins del calendari musulmà. Se celebra el desè dia del dotzè mes lunar que regeix aquesta confessió i es fa coincidir amb el pelegrinatge que cada any fan milers de musulmans a la ciutat de La Meca.<br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Aquesta festa està vinculada al perdó i al record. És una data ideal per reconciliar-se amb l'enemic i per tenir un record pels difunts. Els musulmans es reuneixen per recordar el sacrifici d'Abraham amb familiars i amics.</span><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br />Quan es realitza el sacrifici del xai ?<br /><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">“El sacrifici no es realitza abans de les 9 hores, que és quan el Sol ja ha sortit i hom ha acabat de resar a les mesquites. El dia de la Festa del Xai si el musulmà està a la Meca després de les oracions de costum que practiquen els pelegrins sacrifiquen un xai o paga certa quantitat per a què un escorxador el realitzi en el seu nom. Al voltant de la Kaaba es troba un punt denominat: l'estació de Ibrahim, on es reuneixen musulmans ”<br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Pel que fa a la resta de musulmans repartits per al món, després d'acabar les oracions en les seves respectives mesquites, celebren la festa a casa amb els familiars. No oblidem que és un dia de festa major i per tant la roba ha d'anar en consonància. Després de l'ablució (gusl), el musulmà canta, l'imant recitarà 7 takbir, dues rakás i dirigirà unes paraules. Quan la reunió acaba els assistents es saluden i es besen.<br /><br /><br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: italic;">“La festa del xai que avui dia es celebra no és pròpia dels berbers. En el cas de la meva família aquesta festa la celebrem aquí a Catalunya, però cada any és trist perquè deixem familiars enrere que ho celebren individualment al Marroc sense la nostra presencia. És per exemple el cas dels meus avis. Aquí a Catalunya i a tots els països europeus tenim el problema de la falta de lloc a l'hora de sacrificar el xai.”</span><br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/iM6OYV8Rq1M&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/iM6OYV8Rq1M&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /></span></div>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-6634278329287107372010-01-26T08:21:00.000-08:002010-01-26T23:50:52.460-08:00d) La gastronomia<span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyTYTWWd0M9RwogAA92FuO56Q_oOV4IJ8ScdmQAkcBoouC8XFhyphenhyphenPKAdii1g4fwtGtUQZYR1csokCpWFJ01IXH2ibwlx7Esg7gkqW-nxHk1TR0ytTbSpbMdV7dmCifsxkzCj_LW8Slhs-c/s320/couscous2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 254px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyTYTWWd0M9RwogAA92FuO56Q_oOV4IJ8ScdmQAkcBoouC8XFhyphenhyphenPKAdii1g4fwtGtUQZYR1csokCpWFJ01IXH2ibwlx7Esg7gkqW-nxHk1TR0ytTbSpbMdV7dmCifsxkzCj_LW8Slhs-c/s320/couscous2.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyTYTWWd0M9RwogAA92FuO56Q_oOV4IJ8ScdmQAkcBoouC8XFhyphenhyphenPKAdii1g4fwtGtUQZYR1csokCpWFJ01IXH2ibwlx7Esg7gkqW-nxHk1TR0ytTbSpbMdV7dmCifsxkzCj_LW8Slhs-c/s1600-h/couscous2.jpg"><br /></a></span> <p style="line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;">La cuina amazigh és molt saborosa i molt especial, ja que consisteix el resultat de influències mediterrànies tant orientals com africanes.</span><a name="DDE_LINK4"></a></span><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;">Els plats és preparen amb matèries primeres de bona qualitat i algun d'ells són coneguts internacionalment, com és el cus-cus, que consisteix en un plat de carn amb diverses verdures que acompanya a una sèmola de blat de moro suau i deliciós. Se serveix en un plat per varies persones i es menja a l'estil tradicional és a dir amb les mans.</span><br /></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;"><a href="http://http://imazighennarif.blogspot.com/2010/01/71-la-cuina-berber.html">El cuscús</a> és un altre plat molt típic en el territori berber, aquest plat per tradició s'elabora els divendres, després de la tornada de la mesquita. És com aquí, per exemple, preparar la paella els diumenges. Per elaborar aquest plat em de disposar de diversos ingredients </span><i><span style="font-family:verdana;">(annexos).</span><br /></i></span></p><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><br /></span><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjafF294dF9RxxSDzEcfAM8CYU0SRdcGLgwyCsn_Ld2hsCv_SVKN1xioIopGMgOmzd9NoDkIZvJfcXogY20uW_KNEnKSGJjpL9jXIDbS8R55xMIy9qS_Qgq_OBL44J78Pk1eXia2vTaR94/s320/20070730195452-cuscus.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 164px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjafF294dF9RxxSDzEcfAM8CYU0SRdcGLgwyCsn_Ld2hsCv_SVKN1xioIopGMgOmzd9NoDkIZvJfcXogY20uW_KNEnKSGJjpL9jXIDbS8R55xMIy9qS_Qgq_OBL44J78Pk1eXia2vTaR94/s320/20070730195452-cuscus.jpg" alt="" border="0" /></a></span><span style="font-size:130%;"><br />A les illes Canàries, sobreviu un altre plat de origen amazigh: anomenat gofio, aquest plat tradicional en la dieta canària, reflexa una forma de preparar el gra típic de les cultures assentades en la sabana africana.<br /><br />Què és el gofio ?<br /><br />És un aliment integral molt ric en aliments nutritius naturals, elaborat a través de cereals torrats en molins de pedra. És un aliment bàsic dels Guanches, primitius de l'arxipèlag Canari, sense conservants ni colorants que aporta un elevat contingut vitamínic. Especialment ric en vitamines B1, B2, B3 i C, també en proteïnes i fibres alimentaries. Presenta a més una gran riquesa mineral, especialment de Ferro, Calci, Magnesi i Zinc. Excel·lent aliment per als nens lactants o en edat de creixement, joves i adults que necessiten una bona aportació energètica<br /></span></p><br /><p style="font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Altres plats típics de la cuina amazigh:</span></p> <ul style="font-weight: bold;font-family:verdana;"><li><p style="font-style: normal; line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">El </span></span>tajine</span></p> </li></ul> <p class="first-line-indent" style="text-indent: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Consisteix en un estofat de carn elaborat a foc lent i en el seu propi plat (ha se ser de fang amb la cònica) acompanyat amb hortalisses, olives, ametlles o fruita. Les receptes més importants són les del <a href="http://http://imazighennarif.blogspot.com/2010/01/71-la-cuina-berber.html">tajine </a>de pollastre amb llimones confitades i olives. El tajine de vedella amb prunes, passes i sèsam, i uns altres més populars són els de gust agredolç, amb ametlla, mel i canyella. També hi ha tajins de peix, elaborats generalment amb ceba, tomàquet, patata, pebrot, oli abundant i d'espècies picants.</span></span></p> <ul style="font-weight: bold;font-family:verdana;"><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La harira</span></p> </li></ul> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">És</span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> </span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">una sopa nutritiva, que es beu al mes del Ramadà i durant els mesos més freds. Aquest plat típic està constituït per cigrons, llenties, carn ( be o pollastre), ceba, tomàquet, pebre, canyella i farina. Es sol servir ben espessa i acompanyada de dàtils.</span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"><br /></span></span></span></span></span></p> <p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; page-break-before: always;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >“<i>Quan arriba el mes del Ramadà, totes les famílies musulmanes com a tradició han de preparar aquest menjar típic abans de començar a menjar qualsevol altre plat. S'han de veure aquesta sopa juntament amb els dàtils, i abans de fer el primer glop hem de dir Bismilah (salut). En el cas de la meva família <a href="http://http://imazighennarif.blogspot.com/2010/01/71-la-cuina-berber.html">la Harrira</a> la preparen tant al mes del Ramadà com en els dies freds i l'elaboren amb ingredients molt tradicionals del nostre país com ara (les llenties, farina, blat, cigrons, cebes... ). Al servir-la s'acostuma a utilitzar una mena de cassola decorada amb formes geomètriques, la que veiem a la imatge. Al deixar aquest recipient sobre la taula, per extreure la Harrira s'utilitza una cullera amb una boca bastant gran per extreure molta quantitat (annexos)" </i></span> </p><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2ZL925EDYfWXXblCx65MANIw9BEVc0Fpmd84hbNxPd1PqcKIaRdzqGR_O7v_LuadGYPvwhl_J7GWA00e61X7Cx4O-uYMUtidYcQ7gAZxBsoLwSKmN1VotCAC7K4SRpNkXWLk28vsK9M/s1600-h/39567.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 627px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2ZL925EDYfWXXblCx65MANIw9BEVc0Fpmd84hbNxPd1PqcKIaRdzqGR_O7v_LuadGYPvwhl_J7GWA00e61X7Cx4O-uYMUtidYcQ7gAZxBsoLwSKmN1VotCAC7K4SRpNkXWLk28vsK9M/s320/39567.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430807851532402994" border="0" /></a><br /><br /><br /></span><ul style="font-family:arial;"><li><p style="font-style: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="left"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Les amanides</span></b></span></p> </li></ul> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-size:130%;">També són plats elaborades pels berbers, són molt variades, que es serveixen en petits plats i es componen d'hortalisses fresques, rostides o guisades, o de fruita.</span></p><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUnuK4RJPcLZRODbU4ocHyU5jsNdMtzeCkN51JMD-hjinTUgR8xZxTx-VAXQLHGvoZnJgQYljmFVWcfUElI_EuWOQpJJUiga-9Js8X4nuD32yrc27fCkHCR2b9tWWFGmJB5pJ_8nGuzf0/s1600-h/2373255591_95ffd27d03.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 637px; height: 244px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUnuK4RJPcLZRODbU4ocHyU5jsNdMtzeCkN51JMD-hjinTUgR8xZxTx-VAXQLHGvoZnJgQYljmFVWcfUElI_EuWOQpJJUiga-9Js8X4nuD32yrc27fCkHCR2b9tWWFGmJB5pJ_8nGuzf0/s320/2373255591_95ffd27d03.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430807511238895730" border="0" /></a><br /><br /></span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;">En aquesta imatge com podeu veure us mostren els plats més populars de la cuina berber, diversos menjars elaborats a partir de matèries primeres. Hi ha plats que s'ha de menjar amb la cullera, però hi ha plats que per motius tradicionals s'han de menjar amb la mà, com en el cas del cus-cus.</span></span><br /></div><br /><p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:arial;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span></p><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUnuK4RJPcLZRODbU4ocHyU5jsNdMtzeCkN51JMD-hjinTUgR8xZxTx-VAXQLHGvoZnJgQYljmFVWcfUElI_EuWOQpJJUiga-9Js8X4nuD32yrc27fCkHCR2b9tWWFGmJB5pJ_8nGuzf0/s1600-h/2373255591_95ffd27d03.jpg"><br /></a></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-74916596397005145302010-01-26T08:20:00.000-08:002010-01-26T15:36:53.363-08:00e) Llengua<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >La cultura berber és mil·lenària i de difícil origen. Compte amb més de 300 dialectes. És una llengua oral amb més de 2.500 anys. Té el seu propi sistema d'escriptura anomenat "líbic-berber", encara que actualment només és utilitzat pels Tuaregs. És pot relacionar amb els sistema dels egipcis per la similitud d'alguns signes jeroglífics que són comuns.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Per tant, la immigració no fou la causa del canvi en la cultura. La llengua berber es parlava en tot el nord d'Àfrica: des de les Illes Canàries fins al Oasis de Siwa (Egipte) i des de les costes mediterrànies fins a Mali i Níger. La ruptura entre Imazighen i el llenguatge egipci antic podria ser degut al fet de que l'egipci antic no ha sigut desxifrat, ja que segons els experts tenen els seu propi sistema de traducció.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Tant a nivell oral com , sobretot, a nivell escrit actualment la llengua berber és una llengua sotmesa a la marginació.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;"> Les causes de la marginació de la llengua berber:</span><br /></span><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Es considera minoritària respecte a altres.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >És una llengua parlada majoritàriament en zones rurals.</span></li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >És una llengua molt dialectitzada.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >No és una llengua reconeguda per altres estats on es parla.</span></li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >No ha sigut sotmesa a un procés de codificació, sobretot pel que fa al llenguatge escrit.</span></li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" > <span style="font-weight: bold;">Pel que fa a les dificultades de la planificació lingüística:</span></span><br /><br /><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Reivindicació de lo berber a partir dels anys 70, que va no va ser acceptada.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >La comunicació escrita planteja molts problemes.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Al desenvolupar-se la llengua sobretot en l'àmbit rural necessita adaptar-se a la vida moderna.</span></li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Molt dialectitzada encara que es distingeixin tres grups no comprensibles entre si.</span></li></ul><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" > Swasa: al sud-oest.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" > Bàrber o Imazighen: al sud central.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" > Rawafa: rifenys del nord.<br /><br /></span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >La llengua berber no forma part de les institucions escolars ni educatives; priva al menor d'educar-se en la seva llengua materna, això provoca un major fracàs escolar.</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >No és una llengua administrativa, i això produeix prejudicis sobre aquells que desconeixen la llengua del Estat i sobre la llengua que utilitzen.</span><br /></div><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >No s'utilitza en institucions judicials.<br /><br /></span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-weight: bold;font-size:130%;" >La llengua amazigha en el context històric de l'emigració als països catalans:</span><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Pel que fa al contacte lingüístic entre la llengua amazigha i la llengua catalana té lloc en el marc històric identificat sota la designació de Països Catalans; diferents prejudicis ideològics o polítics han portat a enfocaments erronis de la recerca. Les relacions culturals i comercials entre el Nord d'Àfrica i les terres catalanes són antigues, ja que en la primera època es tracta de relacions establertes per la mediació de pobles colonitzadors de la Mediterrània oriental com els cartaginesos els quals amb seu a Tunísia actual.<br /><br /><br /></span><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >“Quan els meus avantpassats emigraren a la ciutat, concretament a Nador (Mont Aruit), en un primer moment hi havia feina, però a mesura que va amar passant el temps va començar a reduir-se. Els camps quedaren en sequera, l'única solució era emigrar cap a Europa. En el cas de la meva família, el meu avi va aconseguir un visat des d'Algèria per marxar a França, ja que recordem que Algèria era colònia francesa. Al marxa va deixar tot la família: la dona i els fills.”<br /><br /><br /></span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >“L'objectiu era arribar i treballar i enviar diners a la família. Afirmativament ho va aconseguir, va enviar diners per mantenir la seva dona, els seus fills i va comprar terres. Aquestes terres les van mantenir els fills; cultivaren diferents productes alimentaris per després posar-los en venda al mercat. Durant un temps treballant a Chaunny (sud de França) va aconseguir un contracte per a donar feina al meu pare.”</span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Quina llengua fan servir per la comunicació amb els altres ?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Pel que fa a la llengua utilitzada pels amazighs en els seus contactes, cal assenyalar que existeix una tendència a servir-se de l'espanyol. Això és degut tant a qüestions d'ordre sociolingüístic, que marquen la llengua espanyola com el codi que encara compta amb més utilitat d'ús, com al fet que la població immigrada del Rif parteix amb nocions d'espanyol heretades del passat colonial general i mantingudes pel contacte amb les àrees colonials actuals.</span><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >“Tots els meus familiars residents a Catalunya per comunicar-se amb la gent d'aquí ho fan amb castellà, perquè la zona de procedència era colònia espanyola i parteix amb nocions d'espanyol. Però la comunicació dels infants amb la població autòctona es fa en català”</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Per altra banda existeix entre els adults una certa dificultat per a millorar el nivell de la llengua: manca de cursos, mínims de relació amb la població autòctona ja que sovint l'activitat quotidiana es limita a la feina i a la compra. La pròpia sobrevaloració de creure's en una edat no apta per a l'aprenentatge etc. Aquest fet canvia molt en la població més jove.</span><br /></div><br /><span style="font-family: verdana; font-weight: bold;font-size:130%;" >L'amazic s'ensenya a Catalunya?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >A les universitats es fan cursos d'aquesta llengua especialment a la UAB (des de 1993) i també a la Universitat Catalana d'Estiu s'hi fan cursos de la llengua i cultura amazighes. La sensibilització respecte a aquesta realitat cultural i lingüística ha esdevingut també creixent als Països Catalans al llarg dels anys. Amb tot, l'estatus social i polític de la llengua amazigha no ha experimentat cap canvi ja que les ideologies lingüístiques en vigor no han evolucionat, així mentre els sectors més dinàmics de la immigració amazigha propugnen una política lingüística que promovent el caràcter de llengua social del català permeti alhora la conservació i el desenvolupament de la llengua amazigha. La ideologia política oficial en qüestions lingüístiques es troba ancorada en plantejament geolingüístiques espanyol-català.</span><br /></div>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-11279745898285757182010-01-26T08:18:00.001-08:002011-04-22T13:12:12.530-07:00e.1 Llengua oral<p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span><b><span class="Apple-style-span" >La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara es parlada a l'oasi de Siwa. Aquesta llengua s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividida en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica com de les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg del segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí.</span></b></span></p> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><b><span class="Apple-style-span" >Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'expansió geogràfica són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria, el rifeny o tarifit, el tamazight i el taixelhit al Marroc i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso.</span></b></p> <p style="line-height: 150%; text-decoration: none;"><span style="color: rgb(0, 0, 0); "><span><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" ><b>Els grups més importants es troben:</b></span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;"><b><span class="Apple-style-span" ><span><span><u>Al Marroc</u></span></span> </span></b></p> <h3 style="line-height: 150%; " align="justify"><span class="Apple-style-span" ><span>Uns 12 milions que equival a més de 40% de la població; els parlants de: </span> </span></h3> <ul><li><p style="line-height: 150%; " align="justify"><b><span class="Apple-style-span" >Rifenys (Tarifit) al nord. La ciutat de Melilla, d'administració espanyola es troba en territori rifeny.</span></b></p> </li><li><p style="line-height: 150%; " align="justify"><b><span class="Apple-style-span" ><span>Beràber o Tamazight en sentit estricte -es tracta també del nom global de la llengua – al centre est. </span> </span></b></p> </li><li><p style="font-style: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; " align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0); "><span><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" ><b>Taixelhit al sud-oest.</b></span></span></span></p> </li></ul> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><b><span class="Apple-style-span" ><span>“</span><span><i>La meva família són rifenys. Han viscut en aquesta zona durant molts anys, però van traslladar-se a la ciutat per motius de treball. Sinó fos per aquesta causa seguirien vivint allà, perquè hi havia molta naturalesa i tranquil·litat.“ </i></span> </span></b></p> <p style="line-height: 150%; text-decoration: none;" align="right"><span style="color: rgb(0, 0, 0); "><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" ><b><sdfield type="PAGE" subtype="RANDOM" format="PAGE"></sdfield></b></span></span></p> <h3 style="line-height: 150%;" align="justify"><span class="Apple-style-span" ><span><b><u>A Algèria</u> </b></span> </span></h3> <h3 style="line-height: 150%; " align="justify"><span class="Apple-style-span" >Uns 7 milions, al voltant del 25% de la població; dels parlants de:</span></h3> <h3 style="line-height: 150%; " align="justify"><span class="Apple-style-span" >Cabilenc (taqbaylit) al nord-est, a la Cabília.</span></h3> <ul><li><p style="line-height: 150%; " align="justify"><b><span class="Apple-style-span" >Taixawit és un territori septentrional situat una mica al sud-est de la Cabília.</span></b></p> </li><li><p style="font-style: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; " align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0); "><span><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" ><b>Tamzabit, al Mzab, situat al centre nord.</b></span></span></span></p> </li></ul> <ul><h1 class="western" style="line-height: 150%; " align="justify"> <u><span class="Apple-style-span" >Els tuaregs</span></u></h1><p style="line-height: 150%;" align="justify"><b><span class="Apple-style-span" >Hi ha parlants de Tamahaq, <a href="http://http//imazighennarif.blogspot.com/2010/01/llengua-oral.html">tuareg</a> septentrional, i de tamaixeq, tuareg meridional, en una àrea extensa situada a Algèria, Líbia, Nigèria, Burkina Faso i sobretot Níger (uns 500.000 berbefons) i Mali (entre 300 i 400.000) on l'amazig és reconegut com a una de les llengües nacionals.</span></b></p></ul> <span class="Apple-style-span" ><b><span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHd_1HwwQQZufBtv5JV93P-7LgtIkW5hmVzvtBWXidY6cvVV4QB5tQy1Off2YYr6wn7Yh_uXioLx5JQ26tLegoj03bs30a5AERUl70IC_v8hwXqtaFe-kyEWo1bfKecxvixuYviXhM80/s1600-h/s.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="cursor: pointer; width: 669px; height: 316px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHd_1HwwQQZufBtv5JV93P-7LgtIkW5hmVzvtBWXidY6cvVV4QB5tQy1Off2YYr6wn7Yh_uXioLx5JQ26tLegoj03bs30a5AERUl70IC_v8hwXqtaFe-kyEWo1bfKecxvixuYviXhM80/s320/s.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430813305476475794" border="0" /></a><br /><br /></span> </b></span><ul><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span ><b>A més a més, hi ha nombroses altres illes lingüístiques poblades per aquests parlants a Algèria i algunes també a Mauritània, Tunísia, Líbia i Egipte. Cal tenir en compte, així mateix, les poblacions amazigs desplaçades més o menys recentment dins dels estats on la llengua és autòctona i també en altres països, entre els quals destaca França, on a part de la seva importància social, la seva presencia Berber es manifesta en una notable activitat cultural.</b></span></p></ul> <span class="Apple-style-span" ><b><span><br /></span> </b></span><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span ><b><span style="font-style: normal;">A Líbia hi trobem un grup anomenat Nefusis, personalment no n'hi sentit parlar mai, aquesta ètnia habita en la zones muntanyoses, anomenades Jabal nefusi, en la regió de la Tripolitània. L'olivera, la figuera i la palmera proporcionen els aliments bàsics en aquest entorn semiarid, en el que les reserves d'aigua son limitades.</span><span style="font-style: normal;"><span> Crien ovelles i cabres de les cabres n'obtenen la llet per proporcionar-lis als nadons al néixer.</span></span></b></span></p> <span ><b><br /></b></span><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span ><b><span style="font-style: normal;"><br /></span><span style="font-style: normal;"><span></span></span></b></span></p> <div style="text-align: center;"><span ><b><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/l5SqEBhy-x0&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/l5SqEBhy-x0&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></b></span></div><span ><b><br /></b></span><p style="font-style: normal; line-height: 150%; " align="justify"><span ><b>Actualment els Nefusis, són musulmans de la secta herètica dels ibadíes, rebutgen l'ortodòxia sunnita i proclamen un puritanisme igualitari. La major importància la rep Al-là i no el seu profeta, de fet les mesquites nefuses no s'orienten cap a la Meca.</b></span></p><span ><b><br /></b></span><p style="line-height: 150%; page-break-before: always;"><span ><b>Que son els ibadies ?</b></span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span ><b>El moviment ibadí o ibadiyya, és una arrel de la primer dissociació del Islam distinta de la Shi'a i la Suni, i son los jariyies (els salents) amb estat propi.</b></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; " align="justify"> <span ><b>A més de Líbia, avui dia es poden trobar Ibadies al Magreb i a la Àfrica Oriental:</b></span></p> <ul><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span ><b>Argèlia</b></span></p> </li></ul> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span ><b>Tunisía</b></span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span class="Apple-style-span" ><b><span>Muntanyes Nefusa de Líbia </span> </b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; "> </p> </li></ul> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><span ><b>Actualment els Nefusis, són musulmans és la secta herètica dels ibadíes, rebutgen l'ortodòxia sunnita i proclamen un puritanisme igualitari. La major importància la rep Al-là, i no el seu profeta, de fet les mesquites nefuses no s'orienten cap a la Meca.</b></span></p> <p style="line-height: 150%;" align="justify"><span ><b>Les pressions del govern de Líbia, partidari del nacionalisme àrab, la situació de pobresa , han fet que molts joves nefuses (en la seva majoria joves) emigren cap a Trípoli i altres ciutats. El govern libi confia que els berber nefuses, a causa d'aquesta situació, perdin d'identitat cultural a la pròxima generació.</b></span></p> <p style="line-height: 150%; page-break-before: always;" align="justify"><span class="Apple-style-span" ><b><span> “ </span><span><i>Les investigacions i entrevistes realitzades a experts sobre aquest tema, el Nefusis parlant amb un to semblant al dels imazighen del nord del Marroc”</i></span></b></span></p><p style="line-height: 150%; page-break-before: always;" align="justify"><span ><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCGzW1XeUo0owHNuZAQlIgPnkxpABqeezfMDChk6SvYzZGKtMrOOU2P1ZzwZdxz9aemlj6BfJBbClHcXCTXiOPjUEMxUAwO1NS4-zeL049yPEA5jim7G1gnYjczGhyphenhypheniGq9jQEpkX_CeEI/s1600-h/nefusi.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><b><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 347px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCGzW1XeUo0owHNuZAQlIgPnkxpABqeezfMDChk6SvYzZGKtMrOOU2P1ZzwZdxz9aemlj6BfJBbClHcXCTXiOPjUEMxUAwO1NS4-zeL049yPEA5jim7G1gnYjczGhyphenhypheniGq9jQEpkX_CeEI/s320/nefusi.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431174492513288722" border="0" /></b></a></span></p> <p style="line-height: 150%; page-break-before: always;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; page-break-before: always;" align="justify"><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;"><i><br /></i></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-4612374018571426812010-01-26T08:18:00.000-08:002010-01-26T23:54:53.233-08:00e.2 Llengua escrita<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj6NxQ-Z7San8gVijFvKkeN50aN-XlxZLUnXTyUDmARV0czGme0S4HdR_8fcakggFiVvpJmz9nj9Syg10LagGLp0u_kQmHzXX8POoZbyhdem7U9UP95-eqwtUJy-l8ijWfY_qlzCyCnOY/s1600-h/oko.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 258px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj6NxQ-Z7San8gVijFvKkeN50aN-XlxZLUnXTyUDmARV0czGme0S4HdR_8fcakggFiVvpJmz9nj9Syg10LagGLp0u_kQmHzXX8POoZbyhdem7U9UP95-eqwtUJy-l8ijWfY_qlzCyCnOY/s320/oko.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431207189931424514" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">L'amazig té un sistema <a href="http://http://imazighennarif.blogspot.com/2010/01/77-labecedari-berber-traduit.html">d'escriptura alfabètic</a> propi. El tifinagh, emparentat amb l'alfabet líbic, es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funerals, símbols lúdics). Per poder do</span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">minar aquesta</span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> escriptura prèviament hem d'entendre molt bé l'alfabet o el </span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">tifinagh </span></span></span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">(en</span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> berber).</span></span></span></span><span style="font-size:130%;"><br /></span></div><span style="font-size:130%;"> </span><p class="hanging-indent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinagh, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina acompanyada d'un ús simbòlic del tifinagh. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.</span></span></p><p class="hanging-indent" face="verdana" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"><br /></p><p class="hanging-indent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"><br /></span></span></p> <p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">“<i>Pel que fa a la escriptura la meva família només utilitza la llengua oral com la majoria dels amazighen que vivien a les muntanyes, perquè en aquella època no hi havia escoles on poder aprendre a escriure.”</i></span></span></p><p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"><i><br /></i></span></span></p><span style="font-size:130%;"> </span><p style="line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>La pronunciació amazig:</b></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Pel que fa a pronunciació l'amazig es caracteritza per un sistema vocàlic reduït des del punt de vista fonològic (/a/ /i/ /u/</span><span style="font-size:130%;"><span style="text-decoration: none;">) però amb una gran diversitat de realitzacions fonètiques per la complexitat dels grups consonàntics possibles i per la presencia de consonants generalment més llargues.</span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Ire</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">zz</span></b></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">u (busca, està buscant) Yer</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">z</span></b></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">u (ha buscat)</span></span></span></p> <p class="text-body-indent" style="margin-left: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">Ike</span><b>rr</b><span style="font-weight: normal;">ez (llaura,està llaurant) Ikerz (ha lliurat)</span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">La principal característica morfològica que el berber comparteix amb les llengües semítiques és que utilitza, a més de l'adjunció de prefixos i sufixos, la possibilitat de modificar la dotació vocàlica i la qualitat de les consonants dels mots per a produir derivats i formes de flexió. Així per a obtenir el plural de la paraula </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">azru </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">“pedra” es canvia el prefix propi del singular a- en i- i la vocal final u, en a: </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">izra.</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> A partir de la forma bàsica del verb </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">sag (</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">comprar) afegint-hi un prefix y- </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">(i) </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">de persona, la vocal interna a- i fent tensa la primera consonant s'obté </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">yessay </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">tercera persona del singular masculí de l'habitual o continuada: (compra, està comprant). Per una consonant tensa podem representar així els canvis:</span></span></span></p> <ol style="font-family:verdana;"><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">I</span>zru (pedra) <b>I</b>zr<b>a</b> (pedres)</span></p></ol> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Sag (comprar) <b>y</b>e<b>ss</b>ay (compra, està comprant)</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Un altre tret propi del berber és l'estat d'annexió dels noms que adopten una forma particular darrere de determinades partícules com la conjunció “i” en determinades funcions com pot ser la de complement nominal o la de subjecte en la seva posició marcada del verb.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">En aquests exemples podem observar l'alternança de y- i i- amb un mateix valor de tercera persona del singular masculí. No s'ha de tenir en compte la vocal e, que representa una vocal neutra de suport que només s'afegeix per a facilitar la pronunciació dels grups consonàntics.</span></p> <ol style="font-family:verdana;"><p style="line-height: 150%;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i>Afugnas </i><i><b>d</b></i><i> agyur </i>(El bou i l'ase) <i><span style="text-decoration: none;">Agyur </span></i><i><span style="text-decoration: none;"><b>d</b></span></i><i><span style="text-decoration: none;"> ufunas</span></i> (L'ase i el bou) </span> </p></ol> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Pel que fa a la morfologia verbal, s'organitza a partir de l'expressió de l'aspecte -oposició perfectiu- imperfectiu- habitual de la dels temps:</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i>Uzzeleg</i> (he corregut, vaig córrer)</span></p> <p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>Ad azzeleg</i> (que corri -jo- , a córrer -jo-)</span></p> <ol start="100" type="i" style="font-family:verdana;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Ttazzeleg</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> (corro, estic corrent -habitual, duratiu-)</span></span></span></p></ol> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">L'ordre oracional de l'amazig és verb + subjecte + complement, com a molt a (a) si ens hi fixem, tot i que el subjecte, quan és presentat com a referència del que es dirà precedeix molt sovint el verb: com a (b)<br /></span></p><div style="text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">a) War teqqar twessart ca i had<br /><br /></span></div> <div style="text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">No dir vella quelcom a ningú</span></div> <p style="line-height: 150%; text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;">La vella no diu res a ningú”</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">b) <i>Tawessart war teqqar ca i had</i></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">Vella no dir, qualcom a ningú</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;">La vella no diu res a ningú”</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Els adjectius qualificatius i els complements nominals segueixen habitualment el nom complementat.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;">a) </span><i>Aydi amezyan</i></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">gos petit</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">"el gos petit"</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">b) <i>acuwaf n temgart</i></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">cabell de dona</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="center"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">"el cabell de la dona"</span></span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Es tracta del que s'anomena tematització; un exemple de tematització del complement directe en català el tindríem a la frase per exemple "en Moussa, no l'he vist", en què en Moussa és presentat com a referència del que es dirà a continuació.</span></p> <ul style="font-family:verdana;"><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="left"><span style="font-size:130%;"><b>El consonantisme:</b></span></p></ul> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">En berber o tamazight les oclusives laxes són de fet fricatives. A diferència del que fan alguns autors, hem procurat escriure aquests sons amb la grafia de les oclusives, entenent que en general es pot deixar a regles de lectura la realització fricativa i que és sempre millor utilitzar una forma escrita que vagi en el sentit de la intercomposició entre els berberòfons de diversos orígens. Cal tenir present que la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">b</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> es llegeix com la del català quan és entre vocals, la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">t</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> i la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">d</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> respectivament amb els sons de la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">z </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> del castellà i de la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">th</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> de l'anglès en la paraula </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">that</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">, la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">k</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> amb un so com el de </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">ix</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> del català però sense el seu caràcter sibilant /ç/, la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">k</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> s'hi confon, la segona com la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">y </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">, i la </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">g</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> es pronuncia com una </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">w</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> allargada.</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">/b/ <i>ibawen</i> (flaves), <i>baba</i> (papa)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">/t/ <i>tanyart</i> (front), <i>tamgart</i> (dona) </span> </p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">/d/ <i>adef</i> (entrar), f<i>ud</i> (genoll)</span></p> <p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="center"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">/k/<i>sken</i> (ensenyar), <i>amkan</i> (lloc)</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">/g/ <i>argaz</i> (home), <i>ugur</i> (caminar)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">/k/ <i>akrab</i> (motxilla)</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;">/g/ <i>tagwrt</i> (porta)</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="right"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;">La </span><i>t </i><span style="font-style: normal;"> i la </span><i>d</i><span style="font-style: normal;"> mantenen l'articulació oclusiva quan entren en contacte entre elles o darrere d'una </span><i>n</i><span style="font-style: normal;">. La </span><i>m</i><span style="font-style: normal;"> davant de </span><i>t</i><span style="font-style: normal;"> o de </span><i>d</i><span style="font-style: normal;"> es pronuncia com una </span><i>n</i><span style="font-style: normal;">: a l'exemple següent ho podem apreciar:</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i>A</i><i><b>d</b></i><i><span style="font-weight: normal;"> </span></i><i><b>t</b></i><i><span style="font-weight: normal;">ased </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(vindràs)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">Ta</span></i><i><b>nd</b></i><i><span style="font-weight: normal;">i</span></i><i><b>nt</b></i><span style="font-style: normal;"><b> </b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(ciutat)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Ga</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">mt</span></b></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">i</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> (tieta)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="right"> </p><span style="font-size:130%;"> </span><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Les consonants oclusives tenses, sense veritable oposició amb les corresponents laxes, es pronuncien sovint sense allargar-les particularment. Es poden escriure dobles per a advertir que no s'han pronunciat fricatives:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>Itazzel </i>(corre, està corrent)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>tidet</i> (veritat)</span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi ha ensordiment, és a dir es produeix quan els sons oclusius orals, fricatius i africats sonors, en diferents contextos, esdevenen sords. És el mateix fenomen que trobem en català: dissabte /pt/. Per altra banda en berber pot afectar també les semivocals </span></span><i><span style="font-weight: normal;">w</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> i </span></span><i><span style="font-weight: normal;">y</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">, en el següent exemple ho podem veure molt clar:</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">taqse</span></i><i><b>bt</b></i><span style="font-style: normal;"><b> </b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(castell)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">a</span></i><i><b>d</b></i><i><span style="font-weight: normal;"> </span></i><i><b>t</b></i><i><span style="font-weight: normal;">ased</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (vindràs)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">tawra</span></i><i><b>gt</b></i><span style="font-style: normal;"><b> </b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(groga)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">tegan</span></i><i><b>jat</b></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (cullera)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i>tfawt</i> (llum)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a) La </span></span><i><span style="font-weight: normal;">l</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> simple és pronunciada generalment com una </span></span><i><span style="font-weight: normal;">r</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">:</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">Awa</span></i><i><b>l</b></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (paraula)</span></span></span></p> <h1 class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>Twala</i> (vegada)</span></h1> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">b) A la ll doble de la grafia, hi correspon un so allargat com en el tj del català:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">Ye</span></i><i><b>ll</b></i><i><span style="font-weight: normal;">i</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (filla)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">tame</span></i><i><b>ll</b></i><i><span style="font-weight: normal;">alt</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (ou)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">c) En algunes zones el grup </span></span><i><span style="font-weight: normal;">lt</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> es pot pronunciar amb un so com el de la grafia </span></span><i><span style="font-weight: normal;">tx</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> del català:</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">tamella</span></i><i><b>lt</b></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (ou) </span></span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">we</span></i><i><b>lt</b></i><i><span style="font-weight: normal;">ma </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(germana)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La </span></span>r<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">, per la seva banda, tendeix a emmudir-se a final de síl·laba i produeix davant seu un so proper al de la </span></span>a<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> i una obertura de la </span></span>l<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> i de la </span></span>u<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">:</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i><span style="font-weight: normal;">aj</span></i><i><b>er</b></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (superar, ésser, ésser més gran)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><i>ahenj</i><i><b>ir</b></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> (nen)</span></span></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">tam</span></i></span><i>ur</i><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">t</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> (terra)</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Algunes característiques del consonantisme rifeny poden influenciar la pronunciació del català. És el cas de la distribució limitada dels sons de <i>ll</i> i <i>ny</i>. Pel que fa al primer, el fet que no hi sigui en berber es combina amb la influencia de l'espanyol perquè pugui faltar en la pronunciació catalana dels rifenys; i per altra banda, tots dos sons palatals poden ser pronunciats amb dificultat en determinats contextos, per exemple davant de <i>s</i>:</span></p> <h1 class="western" style="line-height: 150%; font-weight: bold;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: normal;">a</span>ny<span style="font-weight: normal;">s</span>, <span style="font-weight: normal;">u</span>ll<span style="font-weight: normal;">s</span></span></h1> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">L'articulació diferent de la s i de la z amb berber i en català pot ser la causa de la confusió d'alguns d'aquests sons i que es pronuncii una z com si fos una j:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;">po<b>s</b>ar</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">La pronunciació rifenya de la <i>l</i> es fa notar de vegades en final de síl·laba, de tal manera que se sent una <i>r</i>:</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">ba</span><b>l</b><span style="font-weight: normal;">có</span>, fa<b>l</b>dilles</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;"> </p><ul style="font-family:verdana;"><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;"><u><b>El gènere dels noms:</b></u></span></p></ul> <div style="text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">Els noms amazics, com els del català, poden ser masculins o femenins, el gènere d'un nom només coincideix amb el de la seva traducció per casualitat. </span></div><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p face="verdana" style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> <span style="font-size:130%;">Són masculins per exemple:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>argaz</i> (l'home)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>ils</i> (llengua)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>uzzal </i>(ferro)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;"> <span style="font-size:130%;">Són femenins:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>tamgart</i> (dona)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>tsa</i> (fetge)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="center"> <span style="font-size:130%;"><i>tili</i> (ombra)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">Els gèneres diferents dels noms en berber i en català són l'origen d'algunes confusions en el discurs català dels parlants d'amazic.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">a) Si no se <b>les</b> deures</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">b) té </span><b>una</b><span style="font-weight: normal;"> cotxe</span></span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><i>Personalment, al arribar a Catalunya a l'hora de comunicar-me amb les persones, també tenia aquestes confusions. Per exemple en comptes de dir </i><i><b>el</b></i><i> llibre, utilitzava </i><i><b>la </b></i><i><span style="font-weight: normal;">per designar el llibre. Avui dia ja no tinc aquestes confusions, però si les tenen la resta de la meva família sobretot la meva mare i els immigrants nouvinguts a Catalunya.</span></i></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;"><b>Formes personals:</b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">En català es distingeixen els pronoms autònoms (jo,tu , ell...). L'amazic també adopta aquest sistema de pronoms, amb la particularitat que els cíclics, a mes a mes de formar una unitat amb el verb com fan els del català (portar-<b>la</b>) també s'afixen a les preposicions que els regeixen i a alguns noms per a denotar el posseïdor. A diferencia del català, els pronoms de segona persona distingeixen en una forma de masculí i una de femení.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Els pronoms personals autònoms són els següents:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">1a sing <i>necc</i> (jo)</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">2a sing. m. <i>cek </i> (tu)</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">2a sing. f. <i>cem</i> (tu)</span></p> <p face="verdana" style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">3a sing. m. <i>netta</i> (ell)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">3a sing. f. <i>nettat</i> (ella)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">1a pl. <i>neccin</i> (nosaltres)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">2a pl. m. <i>kenniw</i> (nosaltres)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">2a plu. f. <i>kennimt</i> (vosaltres)</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">3a plu. m. <i>nitni</i> (ells)</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">3a pl. f. <i>nitenti </i> (elles)</span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Aquests pronoms s'utilitzen només, tal com es fa en català, quan es vol insistir en l'element que representen, tant en funció de subjecte com de complement. El grup d'exemples següent il·lustra el seu funcionament com a subjectes i tot seguit donarem exemples del seu comportament com a complements:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">a. Netta yerwel zeg umengi</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">ell yerwel de guerra</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">"Ella ha fugit de la guerra"</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">b. Kenniw war tterihem mani</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">Vosaltres no anar algun lloc</span></p> <p class="text-body-indent" style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">" Vosaltres no aneu a cap lloc"</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">c. Necc lemmedeg tamazight</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">Jo aprendre berber</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"> “</span><span style="font-size:130%;">Jo aprenc l'amazig”</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;"> </p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-64639335275095574932010-01-26T08:15:00.000-08:002010-01-26T03:36:48.923-08:003. Pràctiques polítiques<div style="text-align: center;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/R4d4WIk88Po&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/R4d4WIk88Po&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-236831593824609622010-01-26T08:14:00.000-08:002010-01-26T16:25:34.892-08:003.1 La societat<span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikf-TCY4Hu1pe_3Jw-yRcqToqnxCG2zE4dd6mKVMcler93uRagGv-CtDRiO3MOXfIwejABBYEXNYx_-B5o_wf7BFktzmqDYLkTZKx-J2EaKUMeR_zfifD3ecc9XwFIFJJ2vTOTt3LhRhE/s1600-h/image001.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 476px; height: 187px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikf-TCY4Hu1pe_3Jw-yRcqToqnxCG2zE4dd6mKVMcler93uRagGv-CtDRiO3MOXfIwejABBYEXNYx_-B5o_wf7BFktzmqDYLkTZKx-J2EaKUMeR_zfifD3ecc9XwFIFJJ2vTOTt3LhRhE/s320/image001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430837873465309714" border="0" /></a><br /><br /><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">La societat Berber s'ha dividit tradicionalment entre els agricultors i comerciants, el cultiu de la terra era considerat com el treball de les classes baixes, mentre les classes altes eren comerciants. Normalment, els grups sedentaris pagaven els seus tributs a canvi de ser defensats a un cap local pertanyent a la classe dels comerciants. Tanmateix, amb el temps, aquests grups agricultors van adquirir una certa acumulació de riquesa mentre que dequeia la importància econòmica de les rutes comercials. D'altra banda, aquests grups es van veure primats per les autoritats colonials i post-colonials en detriment del poder tradicional que havien tingut els comerciants.</span></div> <p style="line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;"><i>En el cas de la meva família, eren agricultors especialment el meu avi que comprà terres per dedicar-les al cultiu i pasturar ovelles. Com esmenta la recerca sobre la societat: els que es dedicaven a l'agricultura de classe baixa, com ho era el meu avi”</i></span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><ul style="font-family: verdana;"><li><p class="first-line-indent" style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;"><b>La societat berber del nord</b></span></p> </li></ul> <p class="first-line-indent" style="text-indent: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">La societat berber del nord es classifica entre les mesures de classificacions acceptades de les societats humanes heterogènies i homogènies. Reuneix moltes tribus, que són independents i viuen una vida pròpia.</span></p> <p class="first-line-indent" style="text-indent: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">El poblat o “<i>dcahr” és </i><span style="font-style: normal;">una fundació de llunyana descendència per un avantpassat comú, però és interessant assenyalar que les fronteres i les terres solen mantenir-se vigents amb el pas del temps, on els individus tenen un recinte amb totes les possibles funcions de convivència social. El tradicional individualisme col·lectiu del poblat es subdivideix en familiars lligades a través d'agrupacions de vivendes dins del “</span><i>dchar”</i></span></p> <p class="first-line-indent" style="text-indent: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Pel que fa als interessos del “<i>dchar” </i><span style="font-style: normal;">són dirigits per una mena de consell municipal anomenat “</span><i>yemaa” </i><span style="font-style: normal;">que realitza el seu paper en forma d'assemblea legislativa. Tots els caps de família tenen el seu escó, encara que no tots són escoltats amb la mateixa atenció. No obstant això, existeix un dret de igualtat. Les diferències de riquesa no són objecte de major o menor influència.</span></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-53879989453029818752010-01-26T08:13:00.000-08:002010-01-26T16:31:42.196-08:003.2 La família<div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">La dona en la cultura berber, és la base familiar, encara que el patriarcat és el lema general. Són grans narradores de contes i llegendes que van heretant, tenen una gran tradició oral, sempre contra la intolerància i l'abús de poder, molt acostumades a utilitzar subtileses i ironies, al contrari que la dona àrab, acostumen a participar en reunions i festes, fins i tot amb estrangers.</span><span style="font-size:130%;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj8J05Dh-ARYVwxWlXqvInoq_53z7MUapXt6noCsuMUii6csWpxb37FHQpkh8YyJINFtrGi8lu8gR0wTKaH2BFit55M7K9YSo4BAOdwBRds_A4ygwDtqphnenrBeTuKAaH6lSV1mxfj5s/s1600-h/mujeres2.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 648px; height: 312px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj8J05Dh-ARYVwxWlXqvInoq_53z7MUapXt6noCsuMUii6csWpxb37FHQpkh8YyJINFtrGi8lu8gR0wTKaH2BFit55M7K9YSo4BAOdwBRds_A4ygwDtqphnenrBeTuKAaH6lSV1mxfj5s/s320/mujeres2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430840366617535714" border="0" /></a><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0t95GRJkLOLnsNXzxDcgdywWABetkr94Bnzb5K01TK7qoOIQH5_Y1M2-XUdXCjX9aa1b2ysV0Lq2NBW0G6-VNp9RusonButQYjsFILO7Evu38500ydhX5QMDGh52QaFSKAWEfTqwWAW4/s1600-h/ber_26.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 378px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0t95GRJkLOLnsNXzxDcgdywWABetkr94Bnzb5K01TK7qoOIQH5_Y1M2-XUdXCjX9aa1b2ysV0Lq2NBW0G6-VNp9RusonButQYjsFILO7Evu38500ydhX5QMDGh52QaFSKAWEfTqwWAW4/s320/ber_26.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430839691553749170" border="0" /></a><br /><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">L'home és el que té el control absolut sobre els membres de la família, la dona, per la seva banda, controla els pilars de la moral i la vida privada de la família. En tots els casos d'honor de la família, dependrà de les joves i de la guàrdia de la seva virginitat. Són molt supersticioses i donades a encanteris i encisos cap al marit per conservar, amor i fidelitat.</span></p> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">L'home és el cap familiar. </span> </p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">La dona ha d'obeir a l'home (pare, germà o marit). </span> </p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Tenen dret a la seva manutenció. Poden disposar o administrar els seus béns personals. </span></span> </p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">El dot que la dona rep en plena propietat, constitueix una condició de validesa del matrimoni.</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Són excloses de la filiació. </span> </p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">No poden casar-se amb no musulmans. </span> </p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Només els homes tenen dret a la infidelitat.</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">La poligàmia al Marroc està consentida amb quatre dones, sempre amb l'autorització de l'esposa. </span> </p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">La tutela dels fills sempre és compartida.</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> </span></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">La dona no té identitat jurídica. </span></span></span> </p> </li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpS6-TFLO99iVWMFiU_wcXIvdabQMWgiuKHfRTuZzgMpS7z5F2ZDlAmQJi4SrgZmYIc9iMjJ_igaPxT0VZ_uFd387ZlaN9I2gjKn6Q0NgQ7aezW7qXRPYgJmi9g0uTaAcEIa6K5zka1bE/s1600-h/DGGDG.png"><img style="cursor: pointer; width: 502px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpS6-TFLO99iVWMFiU_wcXIvdabQMWgiuKHfRTuZzgMpS7z5F2ZDlAmQJi4SrgZmYIc9iMjJ_igaPxT0VZ_uFd387ZlaN9I2gjKn6Q0NgQ7aezW7qXRPYgJmi9g0uTaAcEIa6K5zka1bE/s320/DGGDG.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430843468718652994" border="0" /></a><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; page-break-before: always; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">El vestuari berber en les dones consisteix bàsicament en capes de teixits de llana i cotó amb estampats de tons no excessivament obscurs. Són vestits cenyits al coll i sobrats en caiguda, de màniga llarga, de múltiples variacions. Les dones que havien tingut un fill que ha estat baró porten una peça de plata al front del cap. En els casaments solen portar uns collarets no excessivament llargs però sí enormes, és a dir major quantitat de peces de plata.</span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfU41ZhQcsy_DTTyoTkxi3uV91r-YOHxHglZdxq_faoQulLv60fRVS6D9wHgsFlFDXJ_jFlpdMMriSDyqLF7g9VsQpaEwZI0ZDQRureJ2gPvFNfDrd05IvkCPsLonTH0BD5O68Wo7RdE/s1600-h/Berber_tunisie_1910.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 250px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfU41ZhQcsy_DTTyoTkxi3uV91r-YOHxHglZdxq_faoQulLv60fRVS6D9wHgsFlFDXJ_jFlpdMMriSDyqLF7g9VsQpaEwZI0ZDQRureJ2gPvFNfDrd05IvkCPsLonTH0BD5O68Wo7RdE/s320/Berber_tunisie_1910.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430843829850096642" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq_uruFJ7QefL1gF-WYNyUToWqmu4pejPdZBrbKmfL1M9m-FIDZVefkK_HaZwOwvW6k8UEH_Zsy8gN6MismB3c1BQPu0knHV7hs_fGpwcCCNAv6MVc90gjCsmitAoQytDhXr1y_KsiabY/s1600-h/ber_06.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq_uruFJ7QefL1gF-WYNyUToWqmu4pejPdZBrbKmfL1M9m-FIDZVefkK_HaZwOwvW6k8UEH_Zsy8gN6MismB3c1BQPu0knHV7hs_fGpwcCCNAv6MVc90gjCsmitAoQytDhXr1y_KsiabY/s320/ber_06.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430842094013899250" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1DvdWxo1nEV4BzsBkHzAL-UYGCOv0shStFiKzdse7oXWWNtsfvn88IFUhZY59gtTqa1ARO12f4ZA4Y72oXw6vbeWsNX1JlTBRT92LpHugKr9-AXUGF15PB3eShSEsuM7Aud5BXan1otk/s1600-h/ber_02.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 216px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1DvdWxo1nEV4BzsBkHzAL-UYGCOv0shStFiKzdse7oXWWNtsfvn88IFUhZY59gtTqa1ARO12f4ZA4Y72oXw6vbeWsNX1JlTBRT92LpHugKr9-AXUGF15PB3eShSEsuM7Aud5BXan1otk/s320/ber_02.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430844181665432674" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zerlkF26j0s&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/zerlkF26j0s&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><p style="line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><b>Les peces de plata que porta una dona berber:</b></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Al tifinagh, s'observa en la seva joieria les línies de trets perpendiculars, els punts i els triangles.</span></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">El grafisme ha inspirat nombroses decoracions amazighs. Algunes decoracions emprades tenen tècniques com la filigrana, l'esmalt i encast de pedres. Les joies són confeccionades en plata i poques vegades es fa servir un altre metall com coure o llautó.</span></span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYYhY4MRrf-MaUMv4eqst95I643vqizwgZt9zS0u1PXTuIz4daP8rAsJjZFOfKqjrWX_MNV9AvzIQmWcS8r2KPKXNYYXQW0dZSYFajnoU802zwqnHLGKommKT_RzNOj-_KiUVwbWCq2g/s1600-h/SSSS.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 529px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYYhY4MRrf-MaUMv4eqst95I643vqizwgZt9zS0u1PXTuIz4daP8rAsJjZFOfKqjrWX_MNV9AvzIQmWcS8r2KPKXNYYXQW0dZSYFajnoU802zwqnHLGKommKT_RzNOj-_KiUVwbWCq2g/s320/SSSS.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430844456609621010" border="0" /></a><br /><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Quin significat ens proporcionen?</span></b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Els significats de les simbologies i representacions, la vestimenta, el pentinat, els tatuatges i les joies proporcionen molta informació sobre la pertinença clànica i tribal, el nivell social i, fins i tot, l'estatut personal de la dona que les llueix i la seva qualitat de </span>casada, soltera o vídua. <span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">En alguns casos, com passa amb el "adwir" de la Cabilia algeriana, fins i tot ens indiquen que el seu portador és la mare orgullosa d'un fill que porta aquesta joia al front i no sobre el pit. En les següents imatges us mostro les diferents peces de plata.</span></span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie69EaL_1DD3B1r6uSFBoz6kNueian0yC-QVx3d5JDmIGAN6XofLkNSIpIs2plT68-KJVIzI-REh-e96KCvKSJ2lhvubUd7lGWbFfZXiZkHLjGEPBlRSogcOJBkjtien-upeAcJoGf_aA/s1600-h/ber_19.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 269px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie69EaL_1DD3B1r6uSFBoz6kNueian0yC-QVx3d5JDmIGAN6XofLkNSIpIs2plT68-KJVIzI-REh-e96KCvKSJ2lhvubUd7lGWbFfZXiZkHLjGEPBlRSogcOJBkjtien-upeAcJoGf_aA/s320/ber_19.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430845162686615586" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyuHpUnz-rTRabRxCvODdgJ5hA47w6LfeIlvGVFR01Z7U-ZST72AoyeQeoQuOcXN9u_l7sBeGkYTTgsqo7ZVQYp4pDQoM-XH6kpGs1oOBWPkfNSpCTDjQq4wtPuI1URXN1RN0tt41Uyis/s1600-h/ber_09.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 260px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyuHpUnz-rTRabRxCvODdgJ5hA47w6LfeIlvGVFR01Z7U-ZST72AoyeQeoQuOcXN9u_l7sBeGkYTTgsqo7ZVQYp4pDQoM-XH6kpGs1oOBWPkfNSpCTDjQq4wtPuI1URXN1RN0tt41Uyis/s320/ber_09.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430844830418377378" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /></span><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Les joies les compren els homes en els anys d'una bona economia, però després poden ser venudes en moments de dificultat econòmica, com quan es produeixen males collites en el camp. Però si són els homes qui les fabriquen i compren les joies, són les dones en canvi qui les gaudeixen, ja que en principi els pertanyen i són la seva assegurança de vida en cas de viduïtat o de rebuig per part del marit. Per això les porten sempre a sobre, i no és estrany trobar una pastora plena de cadenes i polseres. </span></span> </p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La plata que guarnien les dones provenien de la mina de Taznakha la més important del nord d'Àfrica. Antigament era dels berbers però al llarg del temps se la va annexionar el govern del Marroc, tot i que molts poblats de la zona hi estaven en contra i reclamen la mina rica en plata. Avui dia la majoria de la plata es portada en camions directament a Rabat i des d'allà la distribueix, per tots els països interessats i es queden el benefici sense compartir amb els berbers de la zona de Taznakha. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Són moltes les dones berbers que utilitzen amulets per protegir-se, tant elles com les seves famílies i els seus fills </span>d'una banda, en l'existència de nombrosos petits porta-alcorans que formen part de fíbules i collarets i que ens parlen de la fe musulmana. <span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per contra, les joies són plenes d'amulets de tota mena i de tot tipus de formes i representacions amb les quals es presenta un credo, barreja de conviccions.</span> En les següents imatges observem els amulets, utilitzats per les dones berbers per protegir-se.</span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvJOxAZYnH9YFiL94HiBhqZdKKkMlpPPSWfwctcUYUiH3qliQugrM__EsqwuuqttFXPfk79R5mTQYEZHZac38CEiBDzG-hW3559Z-dYC-zOii5r1W9KEQOtneTa2yj2zAtSJUWvnbPiq0/s1600-h/KSKSKS.png"><img style="cursor: pointer; width: 184px; height: 319px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvJOxAZYnH9YFiL94HiBhqZdKKkMlpPPSWfwctcUYUiH3qliQugrM__EsqwuuqttFXPfk79R5mTQYEZHZac38CEiBDzG-hW3559Z-dYC-zOii5r1W9KEQOtneTa2yj2zAtSJUWvnbPiq0/s320/KSKSKS.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430845782361368210" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLRCpFGK13-UiTcu16oYu9fz64tkIA1J2FO8FPzI2Mo34HcULenmRKi7Tlkgilh9UwXIrna0UGRyBqgdwj9mRMpyAsGOhh0eDc3jFr4HA7F4kE8yt375xIpGsZjZyqWI0rhpgnG_mrJ4/s1600-h/LL%C3%91L%C3%91L%C3%91.png"><img style="cursor: pointer; width: 269px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLRCpFGK13-UiTcu16oYu9fz64tkIA1J2FO8FPzI2Mo34HcULenmRKi7Tlkgilh9UwXIrna0UGRyBqgdwj9mRMpyAsGOhh0eDc3jFr4HA7F4kE8yt375xIpGsZjZyqWI0rhpgnG_mrJ4/s320/LL%C3%91L%C3%91L%C3%91.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430846131435188674" border="0" /></a><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Pel que fa al cap, porten un mocadors anomenat <span style="font-style: normal;">el </span><i>hijab.</i><span style="font-style: normal;"> És una vestimenta femenina islàmica que estableix que ha de cobrir la major part del cos i que en la pràctica es manifesta de diversos tipus de peces, segons les zones i èpoques.</span></span></p> <p style="line-height: 150%; page-break-before: always; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;"><b><span style="font-style: normal;">Quina importància té el </span><i>hijab ? </i><span style="font-style: normal;"> </span></b></span> </p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La importància del hijab és diferent segons el medi sociocultural de què es tracti i segons l'època històrica. Tot i que actualment és fonamenta el seu ús en l'islam, en moltes parts del món les dones cobreixen la major part del seu cos, inclosa el cap, per raons anàlogues a les esgrimides pels musulmans.</span></p> <h1 class="western" style="line-height: 150%; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><b><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Què explica </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">al-Qur'ān </span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-style: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">sobre el hijab ? </span></span></span></b></span> </h1> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana; text-align: justify;"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Profeta: “vaig donar a les teves dones i les teves filles hi ha les dones dels creients que es cenyeixin els seus vels. Aquesta és la millor manera que siguin reconegudes i no siguin molestades. Déu és indulgent, misericordiós.”</span></span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="right"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">(</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">al-Qur'ān</span></span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> </span></b></i></span><span style="font-weight: normal;">33, 59)</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"> “</span><span style="font-size:130%;">Ordena als creients que baixin les seves mirades i siguin castos. Això és el més convenient per a ells. Déu està ben informat del que fan. Digues a les creients que baixin les seves mirades i siguin castes, i que no mostrin dels seus adorns més que el que es veu. Que cobreixin el seu pit amb els seus vels [...]”</span></p> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="right"><span style="font-size:130%;">(<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">al-Qur'ān</span></span></i></span> 24, 31-32)</span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRTRfTtcuCDPlAnPfgIvVN-JTz55qL2uCrk4EJsbqtZBKtwM-edrPjc3G2JhtVuUcPIrQa-TmQ9141o9IEEcxD_R4ipxxKITXrBFX0LFUFZkLJUlqylUWgoCcwjnVU4yIP9pEW8Td-pEw/s1600-h/FDFD.png"><img style="cursor: pointer; width: 457px; height: 287px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRTRfTtcuCDPlAnPfgIvVN-JTz55qL2uCrk4EJsbqtZBKtwM-edrPjc3G2JhtVuUcPIrQa-TmQ9141o9IEEcxD_R4ipxxKITXrBFX0LFUFZkLJUlqylUWgoCcwjnVU4yIP9pEW8Td-pEw/s320/FDFD.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430846564931085922" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"> “</span><span style="font-size:130%;"><i>Pel que fa a l'home, és lliura la paraula “Amazigh” ja ho diu “home” lliure, és a dir està lliure per fer qualsevol cosa sense avisar prèviament a la seva dona. Actualment no es conserva aquesta tradició, sinó que avui en dia les dones comparteixen el mateix dret que els homes” </i></span></div><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> </p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvJOxAZYnH9YFiL94HiBhqZdKKkMlpPPSWfwctcUYUiH3qliQugrM__EsqwuuqttFXPfk79R5mTQYEZHZac38CEiBDzG-hW3559Z-dYC-zOii5r1W9KEQOtneTa2yj2zAtSJUWvnbPiq0/s1600-h/KSKSKS.png"><br /></a></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-59527993988127715442010-01-26T08:12:00.000-08:002010-02-16T15:21:18.949-08:003.3 El paper de la societat en la reivindicació amazic<p class="text-body-indent" style="margin-left: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Els amazigs han demostrat una gran capacitat de resistència, tot a patir el pes de potents civilitzacions que, durant segles, no van acabar amb la seva llengua. En el segle XX han estat a punt de desaparèixer, a causa dels nacionalismes centralistes i el que semblava acabar amb la llengua però el tamazig, s'ha convertit en aliat en ser utilitzat per la societat civil.</span></p> <p class="text-body-indent" style="margin-left: 0.03cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">És a finals dels anys 80 quan s'inicia en els països del Magrib el debat sobre la transició de l'Estat-nació a la societat civil. És en aquest moment quan emergeixen de la clandestinitat, especialment a Algèria i a Marroc, associacions amb activitats diverses que tenen molt a veure amb els drets humans i els drets fonamentals: reivindicació de la reforma de l'estatut personal de la dona i de la identitat dels pobles, en aquest cas del reconeixement dels drets de la cultura amazic, no obstant això el procés és llarg i no ha fet més que iniciar-se.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Aquest moviment cultural amazic i les diverses actuacions dutes a terme a Algèria i al Marroc tenen molt a veure amb l'impuls de la societat civil a l'interior i en la diàspora, tant en el pla de la militància com en el de la producció artistico-cultural, educativa i dels mitjans de comunicació. Perquè quan parlem de l'associacionisme amazic hem de remuntar-nos a moltes dècades d'actuació. Els processos han estat diferents a Algèria que al Marroc, països en els quals ens centrarem, especialment Marroc on es troba la majoria de berberòfons.</span></p><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /></span><ul style="font-family:verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Marroc</span></b></span></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Al Marroc, el rei Mohamed VI a la primavera del 2002 va fer un reconeixement de l'idioma i la identitat berber en el curs de les celebracions del seu segon aniversari de l'arribada al tron marroquí. No solament va assegurar que la identitat marroquí es composa de diversos elements entre els que va citar a aquesta ètnia , que suposa el 30 i el 50% de la població local, sinó que va anunciar a més, la creació d'un Institut Real per la Cultura Tamazigh (l'idioma berber) per atorgar-lis un impuls. A partir d'aquell instant, el terme berber es va convertir en una sort del tabú que no es trencaria fins a la dècada dels 90; a partir de 1994 els mitjans de comunicació públics començaren a difondre breus informatius en diferents dialectes berbers. </span> </p><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /></span><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><i>Per altra banda Hassan II, el pare del Monarca actual del Marroc, en la seva època marginà totalment el territori nord oest on la majoria dels habitants eren de parlà berber. Aquestes marginacions les van viure els meus avantpassat. Pels berbers Hassan II, no va ser un vertader rei a causa de què en els seu temps els marginà completament. Però al parlar de Mohamed VI, pels berbers és un gran heroi, pel fet de reconèixer la llengua berber. Ja que a la zona del nord hi ha la frontera que connecta amb Melilla i la Península i es mou gran quantitat de capitals procedent de l'estranger.</i></span></p> <ul style="font-family:verdana;"><p style="line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><b>El rei dels berbers:</b></span></p></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi:<br /><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFWft8l96XeSXuCqSVka_sLmA5triMFLmoHRpSmllQ5bofYQ_9Bv-4HEymrAz7ttCwhznUdkFuDKuaBt6V8P01_zGtGpkrXLgvLUwrSJ2P21XFK_TeTzYI_Dl4jiZfhtr5QnFE1DlhQc/s1600-h/FDFDF.png"><img style="cursor: pointer; width: 427px; height: 203px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqFWft8l96XeSXuCqSVka_sLmA5triMFLmoHRpSmllQ5bofYQ_9Bv-4HEymrAz7ttCwhznUdkFuDKuaBt6V8P01_zGtGpkrXLgvLUwrSJ2P21XFK_TeTzYI_Dl4jiZfhtr5QnFE1DlhQc/s320/FDFDF.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430859798166293666" border="0" /></a></span><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ><br /></span> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Va néixer a Adjir (Nador), el 1882 i va morir al Caire (Egipte) el 1963, ja que per molts és conegut per Abd el-Karim, per els berbers aquest personatge és considerat el seu rei. Entre els anys 1921 i 1926, va comandar la resistència contra la ocupació colonial espanyola i francesa al Rif, que és la regió de cultura amazigha al Nord del Marroc. Fou el president de la República del Rif en els anys 1923-1926.</span></p> <ul style="font-family:verdana;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;"><u>La República del Rif</u></span></p><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Després d'haver aconseguit la independència de la seva pròpia tribu “Beni Ouriaghel” va influenciar l'acció a tot el Rif proclamant la República del Rif. Fou precisament l'elecció d'aquest terme el que li va ajudar a obtenir la simpatia occidental i la solidaritat dels comunistes europeus, sobre tot francesos, amb la resistència dels Rifenys. També reforçava les tradicions democràtiques que caracteritzava la societat Amazigh “Berber”. </span> </p></ul><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Aleshores, el nom Abd al-Karim al-Khattabi arribà a ser reconegut internacionalment. Va tenir relacions amb un comitè britànic que va ser atret per la riquesa mineral del Nord del Marroc, Taznakht. Al 1923 es va dirigir al parlament francès perquè reconeixessin el “Renaixement Nacional del Rif”, i el del Komitern (recordem que fou la Internacional Comunista del partit francès).</span></p> <p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">El seu principal objectiu era aconseguir la independència del seu país, i va obtenir èxits importants com ara en enfrontament d'Annual, on va enderrocar una columna militar espanyola que es desplaçava pel territori del Rif. Finalment va ser derrotat quan les tropes espanyoles van desembarcara a la badia d'Aluchemas amb el suport de l'exercit francès.</span></p><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jyPKZ5pi4WU&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/jyPKZ5pi4WU&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /></span></p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Abd-El-Krim s'entregà finalment a l'administració francesa i va ser deportat a l'Illa de la Reunió fins al 1947 quan va aconseguir una autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Said que el portava a Marsella, va fugir i va obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire on més tard va crear un comitè que va anomenar Alliberament dels Àrabs Occidentals”</span></p> <p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">El 1956 el rei del Marroc Muhammad V el va cridar perquè tornès al Marroc, però ell ho va rebutjar per la presència de les tropes franceses al Nord d'Àfrica. Un parell d'anys més tard va morir a la mateixa ciutat.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">En conclusió Abd al-Karim ha estat descrit per els dos països, francesos i espanyols que s'han enfrontat amb ell i per moderns escriptors marroquins nacionalistes com un exemple típic de la resistència a l'autoritat fora de berber. Va influenciar part d'una tradició com a la Xina Mao Tse-tung i Ho del Vietnam del Nord Chi Minh.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-4gwGiNx3lBNONLGtDABj1zUIN-YRGJbzchNvDNR5JsYrmQbITtfew1tZIvqIVn1Rac5us9rbwo7js6d7NzWEHNpqUY8c6zOzTQrHekIFc0_AMcA7SL0OxufSYO86ZZkqJxQR4E2T-Y/s1600-h/FDF.png"><img style="cursor: pointer; width: 635px; height: 288px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-4gwGiNx3lBNONLGtDABj1zUIN-YRGJbzchNvDNR5JsYrmQbITtfew1tZIvqIVn1Rac5us9rbwo7js6d7NzWEHNpqUY8c6zOzTQrHekIFc0_AMcA7SL0OxufSYO86ZZkqJxQR4E2T-Y/s320/FDF.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430858826122455554" border="0" /></a></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><h1 class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size:100%;">Argèlia</span></h1> </li></ul> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">A Argèlia, el moviment amazih ve identificat principalment per el comportament cabilenc, encara que en els últims anys també s'està portant entre el chaouis en la regió del Aures i en la zona occidental. El primer moviment es troba quan el 1949, la idea d'atorgar a la Berbera societat algeriana va radicalment combatuda pel front arabista. D'altra banda, el partit (FLN) aviat va iniciar la repressió contra la societat civil, van continuar discretament les jam'iyyat (associacions) des de les mesquites, confraries, béns waqfs o habous, obrabt segons el principi de la solidaritat. Els anys 70 es van caracteritzar per l'enduriment de la lluita que van assumir formes diverses, el grau de compromís de la societat cabila i la duresa de l'Estat algerià va fer que el març de 1980 es dones el detonant amb motiu de l'anuk, acció d'una conferencies de l'escriptor Molud Mammeri a la Universitat de Tizi-Ozou que va desencadenar l'anomenada Primavera Berber (Tafsut Imazighen) amb revoltes, grans manifestacions, ocupacions d'edificis públics, però sobretot per la ferotge repressió, seguida d'empresonaments i amb més de 30 morts als carrers.</span></p><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiWI8uL7LEa8yjlnlftfj-VzGSb0Vfqc3psH0OQf5j2B7r1HteUCemmz_T6JGEzLQ56oSMiPTu1GOP-mqnCEGJ0OEH3BiMakjSWeex3bR0ckkCgpOg32i_rVrI_INchGPrcY2c-SPIm1A/s1600-h/SD.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 549px; height: 274px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiWI8uL7LEa8yjlnlftfj-VzGSb0Vfqc3psH0OQf5j2B7r1HteUCemmz_T6JGEzLQ56oSMiPTu1GOP-mqnCEGJ0OEH3BiMakjSWeex3bR0ckkCgpOg32i_rVrI_INchGPrcY2c-SPIm1A/s320/SD.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430860093977719106" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /></span><h1 class="western" style="line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><b>Què és el Congrès Mundial Amazic (CMA) ?</b></span></h1> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">El CMA és una organització de caràcter polític i cultural amazic que engloba organitzacions de tot el nord d'Àfrica (el nom que li han designat els berbers és <i>tamazgha) i</i><span style="font-style: normal;"> diàspora amazigh.</span></span></p> <p style="font-style: normal; line-height: 150%; page-break-before: always;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;"><b>Quan es fa fundar aquesta organització ?</b></span></p> <p style="font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Es va fundar entre 1,2 i 3 de setembre de 1995 a Sant Romen de Dolan a França</span></p> <p style="font-style: normal; line-height: 150%;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><b>Quins són els seus objectius ?</b></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La seva finalitat es la defensa de les cultures i la identitat amazic així com la defensa dels pobles berbers davant d'organismes internacionals.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">El Primer Congrès Mundial Amazic, es va celebrar del dia 27 al 30 de 1997 a Tarifa, a Las Palmes de Gran Canària i Canàries. Hi van assistir representants de diversos pobles de l'àmbit amazic</span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="font-style: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Rifenys</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Imazighen del Atles</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Soussa</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Canaris</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Cabilencs</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Tuaregs</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;">Chausis</span></p> </li></ul> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">I també la diàspora amazic estabilitzada a Europa i Amèrica del Nord. Aquest primer congrés va suposar un dels fets més importants en la història del moviment amazic.</span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: normal;"><b>Segon Congres Mundial</b></span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;"><b>Amazic</b></span><span style="font-style: normal;">, fou realitzat del dia 13 al 15 de agost de 1990</span> a Lyon, França</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;"><b>Tercer Congres Mundial Amazic</b>, dels dies 28-30 de agost de 2002 a Roubnaix, França</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;"><span style="font-size:130%;"><b>Quart Congres Mundial Amazic,</b><span style="font-weight: normal;"> realitzat els dies 5 al 7 de agost de 2005 a Nador, Marroc.</span></span></p> </li></ul><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cHeuB65rSwI&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/cHeuB65rSwI&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /></span></div><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="text-decoration: underline;font-family:verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-79253060075911263012010-01-26T08:10:00.000-08:002010-01-26T16:43:24.516-08:004. Pràctiques econòmiques<span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv8VWDAxwa1pq56LB945voaVLllk8lK97YXImsf7B3Kw1zM8r0f-gkaaB3O5SqAAZEgQCpJSHrZCZ64yVbbvgkwBgJN_feH6-3kuUuLZKXLKK9mzgnXMoFn6j1lCYUXiQ2nFzCZckgm_g/s1600-h/ggg.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv8VWDAxwa1pq56LB945voaVLllk8lK97YXImsf7B3Kw1zM8r0f-gkaaB3O5SqAAZEgQCpJSHrZCZ64yVbbvgkwBgJN_feH6-3kuUuLZKXLKK9mzgnXMoFn6j1lCYUXiQ2nFzCZckgm_g/s320/ggg.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431213202343380194" border="0" /></a><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Contràriament a la imatge romàntica popular que retrata al poble Berber com gent nòmades que creuen el desert en camells, realment la seva tasca fonamental és la pràctica de l'agricultura sedentària a les muntanyes i valls. És certa la seva influència antiga en el comerç de tota la regió. Van ser ells qui van obrir les antigues rutes comercials entre l'Àfrica occidental i l'Àfrica sahariana. Comerciants Berbers eren els responsables de l'arribada a les ciutats del nord d'Àfrica dels productes de més enllà del Sàhara. D'allà ells eren distribuïts arreu del món.</span></div> <p style="line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: normal;">Avui en dia, a més de les fonts tradicionals de subsistència hi ha un element nou que forma part del finançament de les famílies berbers: </span>els ingressos provinents de l'enorme emigració existent a Europa, fonamentalment a França i Espanya.</span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-64275407159514010752010-01-26T01:08:00.000-08:002010-01-26T16:45:43.292-08:004.1 Ramaderia<span style="font-family: verdana;font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >La ramaderia era molt practicada a les muntanyes de l'Atles del Nord d'Àfrica, per exemple en la regió del Irhaln, situada al sud de l'Atles. Durant els dies més freds baixen de la muntanya juntament amb el seu remat d'ovelles a les vall perquè és una zona amb una temperatura que condiciona pasturar amb tranquil·litat. En canvi, els mesos de calor pugen a la muntanya. La majoria de les persones que controlen el bestiar són joves, amb una edat de entre 10 i 11 anys, acompanyats d'un gos.</span><br /></div><span style="font-family: verdana;font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ><br /><br /></span><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4BKv8bN-_R_DuKBT_SujiaG5tx2A3q4nF3DpYadRR1amU3jJdqcdMsatOkU3kmOWKcLG1lU7Z_FTMSd14m0aE8HEcjYARwpe2RLpgacq3M_UNRMQypkMlQYMQNtVWfViaSV3FAamxpco/s1600-h/KazajistanSU005282.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 451px; height: 245px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4BKv8bN-_R_DuKBT_SujiaG5tx2A3q4nF3DpYadRR1amU3jJdqcdMsatOkU3kmOWKcLG1lU7Z_FTMSd14m0aE8HEcjYARwpe2RLpgacq3M_UNRMQypkMlQYMQNtVWfViaSV3FAamxpco/s320/KazajistanSU005282.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430869463015310898" border="0" /></a></span></div><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;"><i>Per altra banda, a les muntanyes del Rif tant si fa fred com si fa calor, hom no es mobilitza, perquè resisteixen les dues temperatures. Normalment acostumen a pasturar ovelles i cabres. La meva família són d'aquesta regió i tampoc no mobilitzaven el bestiar cap a les valls de les muntanyes, sinó que es mantenien allà juntament amb les ovelles i prop de casa”</i></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-82453674366518351242010-01-26T01:07:00.000-08:002010-01-26T03:27:09.827-08:004.2 Agricultura<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeD4oi84ucbzvxjfIYVc4khDegYZ5oMtrrocYjHAWAKHPv7dL7XHARUN-9bwTcZj-0Q8E2P_wIj5t83geRYYofz7cCzxLD_zB9qgqQpFmR3ShblJ-yA6dxlr2XXbLQcS0YqQoJ8oSfPAU/s1600-h/sdsd.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeD4oi84ucbzvxjfIYVc4khDegYZ5oMtrrocYjHAWAKHPv7dL7XHARUN-9bwTcZj-0Q8E2P_wIj5t83geRYYofz7cCzxLD_zB9qgqQpFmR3ShblJ-yA6dxlr2XXbLQcS0YqQoJ8oSfPAU/s320/sdsd.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430958369977201410" border="0" /></a>“L'agricultura era molt abundant antigament en les zones del Rif perquè hi havia familiars que es repartien les terres per a cultivar. Només s'utilitzaven per a autoconsum; als horts hi plantaven patates, tomàquets i fruites. Per altra banda les ajudes per part del govern marroquí per augmentar la producció no van arribar mai. Poc a poc l'agricultura s'anava perdent perquè cada família tenia molts fills: això requereix treballar molt el camp i la producció que n'obtenien no era suficient per alimentar la nombrosa família. Degut aquest problema molts van optar a fer una emigració interior, és a dir, desplaçar-se cap a les ciutats o altres van optar per emigrar a l'exterior”<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><br /></div>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-40366193776967880652010-01-26T01:06:00.000-08:002010-01-27T02:12:47.757-08:004.3 L'emigració<span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Causes de les emigracions berbers cap a les ciutats:<br /></span><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Millorar la forma de la vida</span><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" > </span></li></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Per les males collites.</span></li></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Falta de feina.</span></li></ul><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Agricultura insuficient</span><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >.<br /></span></li></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Trobar un lloc millor.</span></li></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ></span><ul><li><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >Per les condicions de vida.</span></li></ul><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" ><br />L'emigració interior en el cas dels meus familiars:<br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Tahoma,sans-serif;font-size:130%;" >“Els meus familiars van emigrar cap a la ciutat, concretament a Al Aroui (Nador). El motiu del desplaçament fou per millorar les condicions de vida i trobar un lloc millor. Al realitzar l'emigració cap a la ciutat a molts els va ser difícil de deixar aquella muntanya que els havia vist créixer al llarg de la seva infantesa”</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" > “Un cop ja instal·lats, poc a poc, van anar adaptant-se al nou poble. En un primer moment tot és diferent perquè es troba a faltar el lloc on vivies anteriorment i òbviament als familiars i amics. En fi, és molt trist emigrar i deixar tots els records endarrere".</span></div><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><i><br /></i></span></p> <span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ47MDN3OW3bbwrfgOzE0CohXCeWxJsSjjpO_r61Fyj_OGG5L_WnLvWd5CyqMLS-8zoDZWmzm5h2lp-kV8Ut2VK3cKUrK2OSF743xZqZHs-dvLTW4lvvwS_v5aHFXEWJdozRLR2XmdYw/s1600-h/FDDFD.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 405px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ47MDN3OW3bbwrfgOzE0CohXCeWxJsSjjpO_r61Fyj_OGG5L_WnLvWd5CyqMLS-8zoDZWmzm5h2lp-kV8Ut2VK3cKUrK2OSF743xZqZHs-dvLTW4lvvwS_v5aHFXEWJdozRLR2XmdYw/s320/FDDFD.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430958903298674866" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><p style="line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">L'emigració exterior:</span></p><div style="text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/2dLJf3Oby0c&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/2dLJf3Oby0c&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></div><p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">"El meu avi Moukhtar Kattoufi va haver d'emigrar cap a França, deixant enrere l'esposa i 5 fills. “És molt dur al arribar a un país que no has estat mai. A mi, em va costar molt adaptar-me perquè el meu cap només pensava el que havia deixat: familiars i sobretot els meus 5 fills, que per a ells foren anys molt tristos. La cosa va canviar quan vaig trobar feina. Al guanyar diners, la meitat del sou els hi vaig enviar cap a Aroui (Nador)”</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La presència amazigha a Europa ha sigut molt rellevant. Generalment a França; la fase més important d'aquesta immigració comença ja a finals del segle passat després de la insurrecció del 1871 a Algèria. Fins a l'any 1945 la gran majoria de la immigració d'origen algerià era cabilenca i es pot avaluar en desenes de milers de persones. La immigració provinent del nord d'Àfrica compta amb percentatges importants de població de llengua berber i també d'Àrab. Actualment hi ha un milió d'amazigs (la majoria d'ells provenen del nord d'Àfrica). </span> </p> <p style="line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">Aquesta gran massa d'amazighòfons es concentra sobretot a París, a Provença i a les zones del nord vinculades amb l'àrea neerlandesa (Lille).</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Els familiars dels meus avis per part de la meva mare van seguir el mateix trajecte, és a dir emigrar a Europa especialment a Catalunya, França i Països Baixos, en el mapa mostrat a continuació es pot apreciar el llarg recorregut. Els llargs desplaçaments realitzats des del nord d'Àfrica (Nador) són per motius econòmics, ja que les zones on vivien eren pràcticament pobres.</span></i></span></p><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZCbXII00VicmwBLZy3jxlb_dGjRgZg-SERAxhERF6SE57x2qi5LoqKSLwQ3henLDJyEzD0mtzk5hINpoCrrTxow-6cVq2BHhdqCpvS8HiUEE_dB2i-5ZwD5Y80eDZiXEJa1XX3L4ROQ/s1600-h/Emig1.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 486px; height: 281px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZCbXII00VicmwBLZy3jxlb_dGjRgZg-SERAxhERF6SE57x2qi5LoqKSLwQ3henLDJyEzD0mtzk5hINpoCrrTxow-6cVq2BHhdqCpvS8HiUEE_dB2i-5ZwD5Y80eDZiXEJa1XX3L4ROQ/s320/Emig1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430960196250389810" border="0" /></a><br /><br /></span><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="font-size:130%;">Després de la independència d’Algèria, es produeix l’emigració i s’expandeix per diversos països</span></p> <p style="font-style: normal; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">europeus: Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i més tard, amb la imposició dels visats i les restriccions polítiques a la immigració, aquesta es desplaça a Itàlia i al conjunt de l'Estat espanyol. Aquest fenomen migratori, es presenta en dos fases:</span></span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La primera fase: s'ha produït una immigració d'homes de mitjana edat, casats i no casats, la majoria sense estudis i d'origen rural, aquestes característiques canvien amb el temps.</span></p> <p style="line-height: 150%; font-style: italic;" align="justify"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;">En aquesta fase destaco el meu pare ja que, al emigrar estava casat amb la meva mare i tenia com a objectiu arribar a Catalunya perquè hi havia diverses feines. Al instal·lar-se i treballar envià diners per satisfer les nostres necessitats.”</span></p> </li><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">La segona fase: L'estabilització de la població immigrada comporta l'arribada de població femenina; i una onada més recent és composta de població jove i en general amb estudis (que van des dels primaris als universitaris).</span></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;">“</span><span style="font-size:130%;"><i>En aquesta segona fase, està molt lligada quan el meu oncle va emigrar a França tenint estudis primaris; al arribar allà va finalitzar els seus estudis”</i></span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">L'aparició de la cançó moderna amazigha i més tard de les primeres realitzacions cinematogràfiques ha estat possible gràcies a la concentració de la població amazigha originària de Cabília i del Sus a la regió de París. </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per altra banda, els avenços han estat més importants al llarg dels darrers decennis, ja que és especialment remarcable, per exemple, l'expansió de la prova facultativa de la llengua amazigha a l'examen de </span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Bac francès</span></i></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">, que ha tingut una participació positiva: d'unes desenes de participants als anys 70 des de llavors s'ha passat a xifres que sobrepassen el miler anual els anys 90. En el camp de la recerca a més d'animar cursos dels tres cicles universitaris amb ensenyaments de nivell universitari de llengua amazigha des de 1981.</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-decoration: none;font-family:verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Quants immigrants hi ha a Catalunya?</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Pel que fa al nombre de marroquins immigrants al conjunt dels Països Catalans és difícil de conèixer amb certesa degut que la població regularitzada és una part força reduïda de població realment existent (segons l'estudi MAC 20%). Aquesta xifra global de marroquins als Països Catalans es podria avaluar en unes 120.000 persones i d'acord amb les proporcions parcials conegudes, és pot dir que almenys una meitat d'aquesta població és formada per rifenys, de llengua amazigha, és a dir unes 60.000 persones, de les quals unes 40.000 són procedents d'una mateixa regió, la de Nador. La població immigrada era a principis dels anys 90 majoritariàment.</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">masculina en un 79%. Al arribar treballava en feines no-qualificades de la industria i la construcció (un 52%), de l'agricultura (un 29%) i dels serveis (18%). Aquesta massa es troba en comarques i poblacions concretes, a part de les grans capitals com Barcelona i València, però cal assenyalar les zones més importants com en els nuclis de Baix Llobregat (amb la població de Viladecans com lloc de màxima concentració), el Baix Empordà (a Palafrugell), Osona (la vila de Manlleu) i el Maresme (sobretot Mataró).</span></p> <p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><i>"Quan al meu pare se li pregunta, per què vas emigrar a Catalunya i no a un altra comunitat? Doncs òbviament respon: “perquè a Catalunya hi havia molta feina i per la gran concentració de berbers. El meu pare al arribar aquí era analfabet perquè durant la seva infància no hi havia escoles a la regió del Rif. Va ser contractat per treballar al camp i els diners que guanyava els enviava al Marroc, a la meva família, com la majoria dels homes casats.”</i></span></p><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"></p><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">“<i>Amb els papers regularitzats i l'estabilitat laboral i social, la situació de la població immigrada millora i es comencen a desenvolupar activitats col·lectives. Les més generals van destinades a objectius religiosos, amb la construcció de mesquites a Vic i Manlleu, més endavant es desenvolupen les activitats culturals i també apareixen manifestacions de la consciència de l'amazighitat: especialment entre la població més jove”</i></span></span></p> <h1 class="western" style="font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family: verdana;"></span><span style="font-weight: normal;">Perquè els imazighen immigren a Catalunya?</span><br /></span></h1> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Catalunya és actualment la comunitat, preferida pels amazigs per damunt d'altres zones de l'Estat espanyol per la seva capacitat d'oferir llocs de treball, però per altra banda també per el seu acolliment i pels sentiments identitaris que inspira i revela en els imazighen, ja que aquesta comunitat se sent que la llengua (el tamazight) és el català del Marroc. La defensa dels drets lingüístics i culturals dels catalans és un element de referència per als amazigs conscients de la seva identitat.</span></p> <p style="font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; text-align: justify;font-family:verdana;"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="background: rgb(255, 255, 255) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Pel que fa a la joventut cal esmentar la situació de les noies que veuen sovint en el reconeixement de la identitat amazigha una possibilitat d'escapar de la repressió que pateix la dona en general en la societat musulmana tradicional dels país d'origen. La defensa de l'imazighitat per a les noies que viuen en una societat moderna com la catalana es mostra per elles com un instrument que els permet mantenir els seus drets com a persones sense perdre les arrels de la llengua i la cultura dels seus pares.</span></span></p> <div style="text-align: center;font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nVhsceEkb-c&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/nVhsceEkb-c&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></span></div><p style="line-height: 150%;font-family:verdana;" align="right"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p face="verdana" style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-62213072317484346582010-01-26T01:05:00.000-08:002010-01-26T17:26:21.441-08:005. Conclusió<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"> <span style="font-size:130%;">Després d'haver realitzat aquesta investigació he arribat a varies conclusions que seguidament detallaré i compararé amb la meva família.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Si comencem analitzant les pràctiques culturals es pot observar com encara ara es mantenen els costums i tradicions, com per exemple la religió i la Festa del xai perquè continuen sent practicades tant per la gent resident a Catalunya com pels que estan al país d'origen. També en la meva família tot i emigrar a Catalunya hem mantingut aquesta festa.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Segons el meu punt de vista, un punt en contra de la cultura berber és que no se celebra cap tradició pròpia i exclusiva que abans si que es duien a terme ja que per la influència dels àrabs s’ha perdut.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Un aspecte que m’ha cridat l’atenció respecte la religió és que, abans de l’arabització, els berbers creien en les forces de la natura i mantenien una posició politeista. Quan els àrabs van conquistar el nord d’Àfrica van sotmetre als berbers a la religió musulmana. Aquest fet el van viure els meus avantpassats i encara es manté avui en dia.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Pel que fa a les celebracions que se celebren al meu país, és tradició que les festes es reuneixi tota la família junta, però com que nosaltres estem a Catalunya no ens podem ajuntar tots per celebrar-ho.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">Si parlem de la gastronomia berber encara es mantenen els plats típics que es cuinaven abans. Com per exemple el cus-cus, el tajine i la harira. La harira s'ha mantingut perquè cada any s’ha de preparar per guanyar forces per mantenir-se en dejú tot el dia durant el Ramadà.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:130%;">La llengua és un dels grans problemes que ens preocupen als berbers segons les meves investigacions, però a poc a poc guanyarem terreny perquè cada vegada som més els que ens interessem per la nostra llengua i cultura. Jo i la meva família som seguidors d’aquest desenvolupament de la llengua.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="right"> <span style="font-size:130%;"><sdfield type="PAGE" subtype="RANDOM" format="PAGE"></sdfield></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; page-break-before: always; text-align: justify; font-family: verdana;"> <span style="font-size:130%;">Un altre aspecte de la llengua escrita (<i>Tifinagh) </i>com a mètode de comunicació és minoritari, perquè és molt difícil aprendre a escriure-la. En el cas dels meus familiars només usen la llengua oral a causa de la complexitat de l'escrita.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Parlant de les pràctiques polítiques la societat berber, segons les entrevistes realitzades, en la zona geogràfica de les muntanyes del Rif, la societat va adoptar dos pràctiques diferents: uns agricultors i altres comerciants. En els comerciants, per poder obtenir beneficis, van haver de realitzar una emigració interior on es troben les ciutats. En el cas de la meva família hem seguit la pràctica agrícola, ja que posseïen grans terres per cultivar que eren del meu avi. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Un aspecte molt important que s'ha de tenir en compte per a finalitzar aquestes conclusions és la emigració. En la meva família s'han realitzat dos tipus d'emigracions: primer una d'interior de les muntanyes del Rif cap a Al Aroui (Nador) i després una d'exterior com és el cas del meu avi, com ja he explicat anteriorment. A part del meu avi, el meu pare primer i després la meva mare, els meus germans i jo vam fer una emigració exterior cap a Catalunya.</span></p><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span> <div style="text-align: justify; font-family: verdana;"> <span style="font-size:130%;">Finalment, vull constatar que després d'haver realitzat tot aquest treball i recopilar la informació usada, puc dir quines són les característiques i costums de la cultura i de la gent berbers, i per tant puc concloure que la meva família té un origen berber. </span></div><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; text-align: center; font-family: verdana;"> <span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e52AX9SDiW0&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/e52AX9SDiW0&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></p>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-20733324198279197482010-01-26T01:04:00.000-08:002010-02-16T15:16:24.079-08:006. Bibliografia<p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;"> <span style="font-size:100%;"><b>Bibliografia</b></span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;">Picard, G. (1955). </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><u>La civilització de l'Àfrica romana</u></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;">. Paris.</span></span></p> </li></ul> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: normal;">Edward E. Hunt. </span></span><span style="font-size:100%;"><u><span style="font-weight: normal;">Les races humanes actuals</span></u></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: normal;">. Ed. Guadarrama, </span></span><span style="font-size:100%;"><i><span style="font-weight: normal;">Lope de Rueda, 13 </span></i></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Madrid, 1969.</span></span></span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Gonen Amiriam. </span></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><u><span style="font-weight: normal;">Diccionaris dels pobles del món</span></u></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">. E d. Anaya, 1996.</span></span></span></p> </li><li style="font-family: times new roman;"><h1 class="western" style="margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Camps Morales.</span></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><u><span style="font-weight: normal;"> Los bereberes</span></u></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">. Ed. Enciclopedia del mediterrani, 1998.</span></span></span></h1> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;">Bruno Morandil. </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;"><u>Els pobles de la terra</u></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;">. Ed. Planeta, 2006.</span></span></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0.42cm; font-style: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;"><span style="font-size:100%;"><br /></span></p><p style="margin-bottom: 0.42cm; font-style: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;font-family:verdana;"> <span style="font-size:100%;"><b>Netgrafia</b></span></p> <ul style="font-family:verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;">www.artetnicafricà.com</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;">http://amalteafranchising.com/Riad/site/es/</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;">http://www.ikuska.com/Africa/Etnologia/Pueblos/Bereber/index.htm</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0;"> <span style="font-size:100%;">www.guiadelmundo.org</span></p> </li></ul>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-8144787793242164122010-01-26T01:03:00.000-08:002010-01-26T13:40:34.141-08:007. AnexosMoussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1735333843650632100.post-66679427322738669262010-01-26T01:02:00.000-08:002010-01-26T17:31:40.002-08:007.1 La cuina berber<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: verdana;font-size:130%;" ><u>a) Tajine de pollastre</u></span> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">És un dels plats més preferits pels berbers, per gaudir de aquest plat cal tenir els següents ingredients preparats:</span></p> <ol style="font-family: verdana;"><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > ½ quilo de pollastre.</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > Cebes</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 3 patates</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 3 pastanagues</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > Un grapat de raïms sultanes (sinó disposeu d'aquest producte, no passa res)</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > Una cullerada de cúrcuma, una altre de comí, dos de canyella, 5 de sucre, un grapat de sal, un tros de mantega i ½ litre de aigua.</span></p> </li></ol> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Com es prepara el tajine ?</span></p> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Sofregit el pollastre amb la sal en mantega en el tajine, el següent pas es afegir: les patates i pastanagues, fent com una muntanya al centre del tajine. Es col·loquen els raïms sultanes, molt comí, cúrcuma una cullerada de canyella. S'aboca l'aigua, es tallen les cebes en cèrcols i es situen en els laterals, tapant el tajine durant una hora a foc molt lent.</span></p> </li></ul> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Es retiren els cèrcols de ceba i el liquid de cocció restant a una paella petita i deixem que el plat obert, perquè finalitzi la cocció.</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >A la paella afegim les 5 cullerades de sucre i la canyella, a foc brau i sense previ de remoure amb una cullera durant 15 minuts, fins que la ceba estigui caramel·litzada. Retirem també el tajine del foc. Abans que es solidifiqui, aboquem la ceba caramel·litzada sobre el tajine, el deixem reposar una estona i llest per servir-ho.</span></p></li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalS_LYi9cMvbHrLlAJ5EZjuNFMkLBH5Q9EDgK_9L-GVuzaeeNko5vU5140Tg9FIHJziNo6RAgYpxL4FaNXZCPvS-s06ScGUvwZcGToauuJdij-prYzW0M2Zfj9nKJg5ODEfQVvLcfT24/s1600-h/lolo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalS_LYi9cMvbHrLlAJ5EZjuNFMkLBH5Q9EDgK_9L-GVuzaeeNko5vU5140Tg9FIHJziNo6RAgYpxL4FaNXZCPvS-s06ScGUvwZcGToauuJdij-prYzW0M2Zfj9nKJg5ODEfQVvLcfT24/s320/lolo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431167744220211394" border="0" /></a><br /><br /></span><ul style="font-family: verdana;"><p style="font-style: normal; line-height: 150%;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" ><u>b) Cus-cús</u></span></p></ul> <p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">El cuscús és un altre plat molt típic en el territori berber, aquest plat per tradició se elabora els divendres, després de la tornada de la mesquita, es com aquí per exemple preparar la paella els diumenges, si per elaborar aquest plat em de disposar dels següents ingredients:</span></p> <ol style="font-family: verdana;"><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 500 g de sèmola de cuscús de cocció rapida</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 kg de carn de be tallada en trossos</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 Cebes grans i 2 naps</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 Pastanagues i 400 g de cigrons cuits</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 Tomàquet madur i 1 carabassó</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 Patates i 4 cullerades de pebre de Caiena</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 Cullerades de comí en pols ½ got d'oli d'oliva,pebre i sal.</span></p> </li></ol><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRx8uu9m9K17c-r1APeCih8BYFYauEdNA6Uwsr8ZuDcPC1qkX056LPTT2LUA7s9kfVMyHi0Hb6Ar6A2rGXdaFpLuspl8KzCCsjh7QXSz1jXma3Ag6-SLrncpHZLET4sUQ6G-WCZrsr05E/s1600-h/cus.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 313px; height: 185px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRx8uu9m9K17c-r1APeCih8BYFYauEdNA6Uwsr8ZuDcPC1qkX056LPTT2LUA7s9kfVMyHi0Hb6Ar6A2rGXdaFpLuspl8KzCCsjh7QXSz1jXma3Ag6-SLrncpHZLET4sUQ6G-WCZrsr05E/s320/cus.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431168200314593714" border="0" /></a><br /></span><p style="font-style: normal; line-height: 150%; text-decoration: none; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Com s'elabora?</span></p> <h3 class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">És molt senzill, si tenim a disposició els ingredients anteriors:</span></h3> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="line-height: 150%;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Preparar una salsa picant barrejant en un bol petit el pebre de Caiena amb el comí, 1 cullerada d'aigua i 2 cullerades de sal (s'han de reservar)</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Daurar la carn en una paella amb l'oli calent amb les cebes picades, molt fines durant 5 minuts, Sal i pebre.</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Afegim les pastanagues tallades en rodanxes, els naps en donats i el tomàquet en trossos, cobrir amb aigua i apartar-la perquè s'escalfi.</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Baixar la truca del foc, i incorporar les patates pelades i trossejades, el carabassó en donats i els cigrons i prosseguir la cocció, a foc lent, durant 45 minuts o fins que els ingredients estiguin tendres.</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Preparar la sèmola del cuscús com està indicat en l'envàs i servir-ho en una aixeta juntament amb la carn i les verdures i finalment servir la salsa reservada a part.</span></p> </li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><p style="line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"><span style="font-size:130%;">c) La harira</span></p> <h3 class="western" style="text-indent: -1.27cm; font-weight: normal; line-height: 150%; font-family: verdana;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Per elaborar-la cal tenir en compta els ingredients següents:</span></h3> <ol style="font-family: verdana;"><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><a name="TTraduit"></a> </span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 g de cigrons</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 g de llenties</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 cullerada de bicarbonat sòdic</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 ml d'oli de gira-sol</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 3 cebes mitjanes (250 g), picades</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 centre d'api i 2 o 3 branques d'api picades</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 500 g de carn magra de be o bou sense os, a donats</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 ossos d'espinada</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 cullerada de sal</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 cullerada de pebre blanca mòlta</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 l d'aigua</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 3 cullerades de farina de blat</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 300 ml d'aigua</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 cullerada de puré de tomàquet concentrat amb 2 cullerades d'aigua</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 1 kg de tomàquets frescos, sense pell ni llavors tallades a donats</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 g de fideus torrats</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 g d'arròs</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 100 ml de safrà preparat: veure en recepta: Safrà per a Harira</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 2 llimones en suc</span></p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" > 6 cullerades de julivert fresc, picat</span></p> </li></ol><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxLJ3pPHZPWFCv2q-KjThKLOyFB4Eqk_KXHdPuXpzFgmcPqO1lQtIKWDaeZQoURORpLj3xf-hC_PALOx5VJjdq2jYW-2YD8AqeaB9CT93UY5gYW96zRb2fCcP8ZRlqecuT-jIw4Jb2AA0/s1600-h/ffaaf.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 181px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxLJ3pPHZPWFCv2q-KjThKLOyFB4Eqk_KXHdPuXpzFgmcPqO1lQtIKWDaeZQoURORpLj3xf-hC_PALOx5VJjdq2jYW-2YD8AqeaB9CT93UY5gYW96zRb2fCcP8ZRlqecuT-jIw4Jb2AA0/s320/ffaaf.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431169186575705122" border="0" /></a><br /><br /></span><h1 class="western" style="line-height: 150%; font-family: verdana; font-weight: normal;" align="justify"><span style="font-size:130%;">Com es prepara ?</span></h1> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><a name="TTraduit1"></a> </span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >El dia abans, es posa a remull, per separat, els cigrons i les llenties en aigua freda, i després s'ha de afegir el bicarbonat a sòdic es a dir (1/2 cullerada a cada un). Al dia següent, esbandeix les llenties amb aigua freda, s'han de escórrer i reserva.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> </p> </li><li><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Bull els cigrons durant 45 minuts en la mateixa aigua de remull, després escorre'ls i deixa que es refredin abans de treure'l is la pell pessigant-la entre els dits. Passa'ls sota l'aigua freda de l'aixeta. Escorre'ls bé i reserva'ls.</span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Escalfa l'oli en una paella fonda o una cassola i posa-hi la ceba i l'api.</span></p> </li></ul> <ul style="font-family: verdana;"><li value="1"><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="justify"> <span style="font-size:130%;">Sofregeix-ho 5-8 minuts fins que estiguin toves i agrega la carn, els ossos, els cigrons i les llenties, sal i pebre. Cobreix-ho amb 2 litres d'aigua i porta-ho a ebullició. Ara tapa la cassola, baixa el foc al mínim i deixa'l coure així 1,5 hora. Si veus que a causa dels ossos i la carn es forma espuma en la superfície, retira-la amb una escumadora.</span></p> </li></ul> <ul style="font-family: verdana;"><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Al cap d'una hora, treu els ossos i reserva'ls en un cassola, si veus que la carn està tendra i cuita, retira-la també perquè no es desfaci i tapa-la amb paper d'alumini perquè no s'assequi. Abans de servir, recorda de escalfar la carn. Els ossos es poden escalfar després i menjar el tustant amanit amb sal o untat sobre pa torrat.</span></p> </li></ul> <ul style="font-family: verdana;"><li value="1"><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >Al cap d'una hora i mitja la farina amb 300 ml d'aigua, dissol el concentrat de tomàquet en dues cullerades d'aigua i agrega-ho. Regira bé perquè es dilueixi en el brou la farina i el puré de tomàquet . Després afegeix els tomàquets, els fideus, l'arrós i el safrà. Remou els últims amb una cullera de fusta, tapa la cassola i deixa'l coure 30 minuts a foc mitjà.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="justify"> </p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; text-decoration: none;" align="left"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >10 minuts abans d'acabar la cocció, agrega el suc de llimona i remou be la sopa i finalment, escampa el julivert i el coriandre (si us agrada). Això si la harira ha de quedar molt fina, però no molt espessa.</span><span style="font-size:130%;"><br /></span></p> </li><li><p style="margin-bottom: 0.42cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; widows: 0; orphans: 0; text-decoration: none;" align="left"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:130%;" >L'harira es serveix calent en bols o plat fondo acompanyada de llimona partida per la meitat perquè el comensal se l'amaneixi al seu gust. </span> </p> </li></ul><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR0rfmiidmnG8w1l7zmyOdYt_FDm-e15J88HyoTrnnbiMDffIa8ujXjnmBSjxEwQa3r-upfqMMuetl3we7RUeFaTi4x37BxKNq25Q_1Tea3do5jFWI3HFy_WrSB5GOXsyZ8rdmLgRs_6M/s1600-h/har.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 387px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR0rfmiidmnG8w1l7zmyOdYt_FDm-e15J88HyoTrnnbiMDffIa8ujXjnmBSjxEwQa3r-upfqMMuetl3we7RUeFaTi4x37BxKNq25Q_1Tea3do5jFWI3HFy_WrSB5GOXsyZ8rdmLgRs_6M/s320/har.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431169888328083570" border="0" /></a></span>Moussa Kattoufi Laayadihttp://www.blogger.com/profile/12928424298623324017noreply@blogger.com0